|
Eren
les quatre de la tarda del 25 de juny, quan pujàvem a
l’autocar que ens estava esperant a la plaça de la Fundació
Marianao. Nois, noies, adolescents, les seves famílies i les
educadores anaven mudats per l’ocasió. El motiu s’ho
mereixia: aquella tarda anaven a recollir els diplomes que
reconeixien l’esforç realitzat durant el curs per a
aconseguir superar-lo amb èxit. I és que, no només
havien millorat en el seu rendiment acadèmic, sinó que
cadascú es va comprometre i havia treballat en una sèrie
de compromisos que els ajudava a créixer i a millorar.
Les
educadores, la Rosa i la Manoli, orgulloses miraven el lliurament de
diplomes satisfetes per la feina realitzada, en cada un dels nois i
noies reconeixien les dificultats que havien hagut de superar i el
treball que encara queda per fer, però amb l’entusiasme de
veure resultats tan positius en els processos que estan realitzat
cadascun d’ells/es.
El
projecte de Beques combina l’acció tutorial amb el suport
econòmic, una fórmula que en tots aquests anys ha donat
molt bons resultats perquè permet consensuar amb el noi/a un
pla totalment a mida per a cadascun, i és d’aquesta manera,
connectant amb els interessos i necessitats de cada jove que hem
estat testimonis de processos de superació i creixement.
Alguna
llagrimeta se li escapava a les mares que emocionades miraven l’acte
amb el mocador a la mà. Els seus nens i nenes eren dignes de
rebre aquell reconeixement.
A
la taula, el director de l’Obra Social Caixa Catalunya, Àngel
Font; el Lluis Grande, representant del Departament de Treball i el
Josep Vallcorba, representant del Departament d’Educació
felicitaven i encoratjaven als nois i noies a seguir lluitant per un
futur d’oportunitats. Després ens van passar un audiovisual
on cinc nois i noies junt amb els seus tutors/es explicaven com havia
estat el curs, la Judit i la Manoli van ser les nostres
representants.
A
les set ja tornàvem cap a Sant Boi, a l’autocar es respirava
molt bon ambient. A molts d’ells els tornarem a veure l’any
vinent, altres ja tenen l’autonomia i seguretat suficient com per a
caminar sols i els desitgem molta sort.
|
