Grup Benviure
Medi Ambient i qualitat de vida

Index

  1. ASUMTE: PAU(programa d'actuació urbanística)a CAN CARRERAS
  2. GESTIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE - AGRÍCOLA I FORESTAL(El Pèlac)
  3. Al·legacions del Grup Benviure al conveni urbanistic de cooperació per el desenvolupament de l'entorn de la Colonia Guell".
  4. Estudi previ de potencialitat paisatgística i propostes d'actuació per a la Riera de Can Soler (Sant Boi de Llobregat)
  5. SALVEM LA RIERA DE CAN SOLER
  6. Carta de la Rosa Correa

 

 

 

Logo Grup Benviure

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT

REGIDURÍA D'URBANISME

ASUMTE: PAU(programa d'actuació urbanística)a CAN CARRERAS

AL·LEGACIONS

A l'hora de efectuar qualsevol pla urbanístic cal tenir en compte "els principis" de l'acta

per la conservació i el desenvolupament sostenible de la vall de Can Carreras aprovades

per el Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat . En ella es diu textualment:

PRIMER Es reconeix una edificabilitat de 18.352 m2 de sostre al sector, dels quals aproximadament 2.352 m2 corresponen al reconeixement de l'edificabilitat existent al nucli històric de Can Carreras Vell i els 16.000 m2 de sostre restant es destinaran a zona d'aprofitament privat de nova edificació a ubicar en l'espai mes proper al sector de Can Carreras Nou en l'espai compres en la prolongació de la avinguda de Can Carreras i la prolongació del carrer Catalpes

SEGON L'edificabilitat al nucli històric de Can Carreras Vell es destinarà a la restauració dels habitatges existents lligats a la conservació dels horts familiars i elements patrimonials de l'indret i a la possible ampliació amb la dotació d'un equipament relacionat amb l'activitat agrícola-forestal

Ja que la redacció del PAU en aquest indret ha de ser efectuada per la iniciativa pública caldria tenir en compte uns trets bàsics :

  1. La riera de Can Guinovart com a eix de la vall.

    2. Tal i com indica l'informe de la Diputació de Barcelona en que es proposa integrar l'entorn de la riera en el Parc Forestal Montbaix per l'important valor natural i de lleure.

  2. Conservar i consolidar el petit nucli urbà aïllat de Can Carreras i el seu entorn agrícola-forestal dins del sector com a nucli rural històric.

Tal i com s'expressà en la "modificació puntual del PGM (criteris previs) al sector de Can Carreras Vell

C) Compactar la totalitat de nova edificació en la zona de Can Carreras Nou.

Davant la possibilitat de escampar l'edificabilitat i de introduir un gran vial (avda. Can Carreras) endinsant-se per la vall, paral·lela a la riera Guinovart.

 

PROPOSEM :

  1. Que l'avinguda de Can Carreras em la unió en el carrer Catalpes sigui l'autèntic tancament de la zona urbana.

    2. Tal com els tècnics municipals i les entitats ciutadanes hem reclamat des de el Consell de Medi Ambient. Recolzant així el criteri d'acabament de ciutat

  2. Que el camí vell de Can Carreras sigui l'únic enllaç entre la zona de nova cons-trucció i el nucli històric.

Això es possible amb l'eixampla del vial, modificant tant sols una cantonada d'un solar sense edificar, un altra cantonada d'un magatzem, eliminar un pou cec, un muret de pedra de dins del nucli de població . En aquestes petites modificacions es possible el accés dels vehicles de serveis sense cap dificultat

3) El ferm a utilitzar en tot el nucli històric i en el camí vell d'enllaç amb la ciutat, caldria que rebés un tractament especial, semblant al que ha de tenir el vial del Parc Montbaix (camí de Canons a l'ermita)

  1. Tots els altres camins interiors de la vall tenen de ser camins forestals

  2. La construcció del futur equipament públic te de estar relacionat en l'espai de natura i rural dins del marc del Parc Montbaix

  3. Preservació dels espais lliures i les zones agrícoles.

    4. Aquests espais actuen de transició entre les zones urbanes i les forestals, cal evitar la entrada en forma de falca de cap vial que faci d'esvoranc en el si del territori

  4. Cohesió urbanística.

Les noves edificacions fora convenient que l'alçada del carrer Lilàs no revesses l'alçada de les façanes ja existents i les façanes del carrer Catalpes fossin plantes baixes. Els blocs de cases a la part baixa no tenen que trencar em alçada les construccions de l'entorn.

Els materials d'obra sigui similar als de Can Carreres Nou per tal de mantenir una cohesió urbanística i de barri

 

Sant Boi de Llobregat, 4 de abril 2002

Tornar a l'inici

 

GESTIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE - AGRÍCOLA I FORESTAL

Regió Metropolitana de Barcelona

 

Introducció

La planificació estratègica territorial s'ha convertit en un dels instruments més utilitzats pels responsables polítics de les administracions públiques de cara a respondre de forma eficaç als reptes que representen les profundes transformacions econòmiques, politiques, socials i culturals que s'estan duent a terme, sens dubte, aquest nou mil·leni.

Trobar una resposta territorial de caràcter positiu, que utilitzi els canvis inevitables per a millorar la qualitat de vida dels habitants, és un repte que sobrepassa a les administracions públiques. Només una acció concertada de tots els agents econòmics i socials del territori, i de les administracions que actuen en ell, al voltant d'uns quants objectius considerats bàsics i consensuats oferiria garanties d'èxit per a resoldre la situació actual.

L'objectiu d'aquest document és sistematitzar, aprofitant l'experiència dels autors en el camp de l'estratègia territorial, els aspectes concrets que permetin aplicar la planificació estratégica territorial en l'àmbit municipal, de manera que sigui l'ajuntament qui prengui la iniciativa i orienti un procés participatiu ampli, autèntic i fiable en l'elaboració de les estratègies a seguir.

La planificació del conjunt de la Regió Metropolitana en la realitat encara no existeix. En aquest territori, algunes ciutats (Barcelona, Sitges, el Vendrell, Vilafranca, Terrassa, Mataró, Sta. Coloma, Badalona,....) han iniciat processos de planificació estratègica encara que en cap cas es pot parlar d'una planificació estratègica a nivell metropolità.

Els anys 80 van significar l'inici d'un procés de planificació estratégica en la ciutat de Barcelona que ha estat referent a nivell mundial. En els 90 s'ha pogut veure com l'experiència s'ha estès a les ciutats de l'entorn metropolità de forma aïllada però com un referent constant: l'articulació del territori i la conservació de cada personalitat.

Els reptes dels propers anys exigeixen una visió global del territori, uns objectius i les eines per a aconseguir-los. I això es pot dur a terme, amb més facilitat, amb una metodologia que reforci la participació i el consens. Es a dir, amb la planificació estratègica de la Regió Metropolitana de Barcelona.

 

En qualsevol territori cal buscar l'equilibri entre els diferents usos que s'hi porten a terme: residencial, industrial, agrícola, del lleure, natural, etc. i molt sovint, sobretot a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, es poden observar situacions que no compleixen aquestes premises. En aquesta àrea s'ha arribat a la situació actual: nombrosos polígons industrials, abocaments incontrolats, explotacions mineres sense restaurar, urbanitzacions poc ordenades, nombroses infrastructures, creixements urbanístics continuats, etc. i pocs espais relativament conservats, amb usos agrícoles o naturals on poder desenvolupar activitats socials i relacionades amb el lleure: passejar, celebrar aplècs, anar en bicicleta, practicar el "jogging", en definitiva: gaudir d'un entorn saludable.

En aquest sentit, cal destacar el procés que s'està produint a Catalunya en els darrers anys, d'introducció del concepte de custòdia del territori, de consolidació de les entitats i les iniciatives de custòdia ja existents i de potenciació de noves entitats, xarxes i iniciatives. La custòdia del territori, a grans trets, és la participació de la societat civil en la preservació del territori i dels seus valors patrimonials (en forma d'entitats conservacionistes com ara Xarxa en la Defensa del Territori, ONG's, fundacions privades, propietaris, empreses...) com un mecanisme complementari del model clàssic de protecció d'espais per part de les administracions.

Pe això cal estar a l'aguaita i conèixer bé en quin terreny ens estem posant i quines eines utilitzen les diferents administracions.

 

Dades d'interés

El Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) o el Planejament Urbà vigent és l'eina clau per a començar a treballar seriosament. Aquest, contribueix a conformar els pobles i les ciutats segons unes determinades tendències (marcades per elements polítics, econòmics, socials i ideològics) i que ajusta la imatge dels pobles i l'espai urbà als processos de transformacions sòcio-econòmiques.

Generalment amb les qualificacions urbanístiques següents: sòl urbà (residencial i industrial), sòl urbanitzable (programat i no programat), i sòl no urbanitzable.

Generalment les anomenades zones agrícoles i forestals,i/o rústica forestal, entrerien en la qualificació de Sòl No Urbanitzable.

També seria molt convenient tenir una còpia del Cadastre que és la documentació establerta una vegada efectuades les diverses operacions administratives i determinats aixecaments topogràfics per tal de permetre la identificació de les propietats immobles -urbanes i rústiques- d'una determinada zona, la constatació del caràcter dels seus productes i la quantificació dels ingressos que en resulten.
En el cadastre, s'anomenen Parcel·les, a cadascuna de les porcions de terreny que pertanyen a un amo diferent i que són objecte d'una tributació especial.

Malauradement el porcentatge de municipis que tenen el cadastre actualitzat, és mínim. La manca de voluntat político-admistrativa pot venir; tant per manca de prioritat pressupostòria com per ignorància verdadera o perversa, ambdues són perjudicials, però la darrera a més curt termini.

També es dona l'excusa de que per part del cadastre general no hi ha col·laboració.

  • Quan es té aquest material és qüestió d'ordenar-lo i classificar-lo.

  • Tenir clars i consensuats els criteris de repartiment del sòl dins el grup de treball.

  • Cercar informació i dades dels propietaris de les parcel·les, entitats... (com ara Germandats de S.Isidre, Comunitat de regants, Caçadors, Pagesos, Empreses d'Aprofitament Forestal.....) en definitiva persones físiques i jurídiques interessades en la conservació del territori.

  • Promoure activitats de caire cultural-pedagògic-informatiu, que fomentin el coneixement de l'entorn a preservar.

  • Exigir a l'ajuntament, mitjançant campanyes diverses (recollida de signatures, instàncies dirigides a l'alcalde, encarregar la redacció d'un Pla Especial de Protecció Mediambiental, aquest Pla seria l'inventari dels elements naturals i el patrimoni arquitectònic del territori, Diagnosi dels Espais Naturals, etc....), que defineixi molt concretament tots els espais que siguin d'interès natural, ecològic i paisatgístic. És molt important no caure en el parany de deixar el sòl no urbanitzable NU com a "zona agrícola i forestal", atès que la nova llei d'urbanisme desprotegeix totalment aquest espais, sobretot si resten abandonats.

  • Informar i incentivar al consistori municipal envers la necessitat de conservació dels espais d'interès incorporant en les futures revisions de les seves Normes Subsidiàries o en la redacció d'un Pla Especial del Sòl No Urbanitzable la tipificació de la zona que interessi com a Àrea de Protecció Especial per a la Conservació del Paissatge.

  • Reunions informatives amb els diferents grups polítics, entitats i propietaris.

  • Exigir a l'equip de govern la redacció, de forma participativa, de l'Agenda 21 local o el Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS).

  • Contactar amb el CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, per a promoure una bona gestió forestal.

  • Conscienciar i motivar als propietaris, arrendataris de terrenys agrícoles, siguin vinyes, arbres fruiters, horts o altres, de la necessitat de preservar l'entorn.

 

La nova llei d'urbanisme de Catalunya (Llei 2/2002 d'urbanisme, DOGC. 3600) defineix les directrius del planejament urbanístic, i a l'article 3 diu: "El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori (...) atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicional a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient"; també diu "el planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'especial interès i de sòl d'alt valor agrícola". Davant aquest articulat queda clara l'obligació dels ens locals de preservar el paisatge. Un altre document que insta a la conservació és el Conveni Europeu del Paisatge publicat pel Consell d'Europa.

L'art. 9 de l'esmentada Llei, on s'indiquen les directrius per al planejament urbanístic, diu que:

  1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar per al que les determinacions i l'execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics.

  2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscos.

  3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades, perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.

  4. Si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

  5. Les administracions urbanístiques han de vetllar per que la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.

 

 

 

 

  • El fet que el Pla Territorial General de Catalunya (1995), document en màxim rang en l'ordenació del territori de Catalunya, consideri tres raons de protecció del medi físic i natural: els valors intrínsecs, els valors funcionals i la legislació sectorial vigent. El PTGC estableix que són objecte de protecció, pels seus valors intrínsecs: els espais naturals de protecció especial, els espais PEIN i els espais lligam entre els espais PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Aquests espais lligam són aquells espais de connexió que els estructuren en una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli.

El PTGC també indica que són objecte de protecció aquells espais en funció del seu valor agrícola o forestal o també en funció de la seva capacitat equilibradora. També considera els espais de la xarxa hidrogràfica, on especifica que en els trams no urbans poden actuar com a corredors biològics que lliguin i assegurin la continuïtat de la xarxa dels espais objecte de protecció.

Adopció de rius; us podeu adreçar a l'Associació Hàbitats-Projecte Rius.

correu electrònic: projecte.rius@eresmas.net - tel.- 93 421 32 16

Per altra banda, hi ha divers material com poden ser documents, mapes, fotografies aèries, ortofotomapes, llibres i lleis que s'ha de tenir actualitzat i a mà.

 

 

La informació és la clau

 

L'àrea metropolitana de Barcelona és la delimitació geogràfica establerta per una llei de 1968 per tal de facilitar la programació del territori que es creia i preveia que seria afectat pel futur creixement de Barcelona.

III Pla Estratègic de Barcelona 1999-2005.

........"Valoritzar el sistema metropolità de ciutats". Les regions metropolitanes com la de Barcelona integrada per ciutats amb vida pròpia és un actiu important en front les ciutats compactes amb una perifèria urbana. La capacitat d'organitzar el territori, d'acord amb els principis de la sostenibilitat, els aprofitaments de les economies de l'aglomeració i la preservació de l'entorn són el codicionant principal.

...... Valorització de la regió metropolitana de Barcelona en què és representant Josep M. Guillumet, apunta la necessitat de valorar els aspectes físics de la ciutat, la planificació conjunta de la regió metropolitana, la coordinació entre planejaments, la importància del paisatge i ús dels espais intersticials, la millora de la xarxa de comunicacions secundàries i la sostenibilitat del model metropolità.

http://www.coac.net/Barcelona/ab/ab-66/pla.htm

Pla General Metropolità de Barcelona (PGM). Aquest Pla es va aprovar l'any 1976, i actualment encara és vigent, malgrat que està previst que en poc temps sigui substituït pel futur Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PTRMB).

Existeixen altres normatives o voluntats (per exemple la resolució 552/V de 1998 del Parlament de Catalunya) on s'adopten directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais naturals.

El Pla General Territorial de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei 1/1995, mitjançant els Plans Territorials Parcials estableix que caldrà identificar i delimitar els espais naturals objecte de protecció, i que caldrà buscar la continuïtat física i la connectivitat entre aquests espais, per tal de constituir un sistema integrat i continu d'espais naturals i seminaturals. Especifica que cal assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori.

A hores d'ara ja s'ha fet tard en alguns indrets, sobre tot a la Regió Metropolitana on, per exemple, és impossible tancar la tant defensada i famosa "Anella Verda", quedant com una arracada sense tanca.

Àrea d'especial protecció atmosfèrica. Una àmplia zona del sector oest de la conurbació de Barcelona presenta uns nivells d'immisió a l'aire de partícules totals en suspensió superior als límits màxims admissibles que fixa la normativa vigent, amb risc d'afecció als recursos naturals i amb una incidència en la qualitat de vida dels ciutadans. Aquesta zona afectada correspon a l'àmbit dels municipis de Castellbisbal, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenç dels horts.

Possiblement aplicable en d'altres municipis veïns amb més o menys mesura.

 

Davant aquesta situació, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 233/1993, de 31 d'agost, sobre la declaració de zona de protecció especial en l'àmbit de l'àrea esmentada, a efectes del que preveu la Llei 22/1983, de 31 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric. Pàgina WEB del Dept. de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Http://www.gencat.es/mediamb/index.html.

Educacó Ambiental

En societats desenvolupades com la nostra, s'hi constaten d'un temps ençà un seguit de signes positius i esperançadors, que denoten un canvi substancial de mentalitat en la relació que les persones hem mantingut amb l'entorn natural fins fa molt poc.

Aquest canvi de mentalitat es manifesta en una consciència creixent de la necessitat de reconduir el desenvolupament cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental i en el fet de considerar el camí cap a aquesta com un repte que ens pertoca d'assumir a tots.

Perquè una tasca col·lectiva d'aquesta envergadura pugui arribar a reeixir, és indispensable que tots els esforços que es facin en el camp de l'educació ambiental es coordinin i s'integrin en una estratègia concebuda per rendibilitzar-los al màxim i fer viable la participació de tothom.

Amb aquest plantejament, s'ha d'impulsar el procés d'elaboració de l'Estratègia Catalana d'Educació Ambiental: un procés obert a la participació de tota la societat -ciutadanes i ciutadans, agents econòmics i socials i poders públics- per conèixer l'estat de l'educació ambiental a Catalunya; i per establir, en clau de sostenibilitat, unes línies estratègiques d'actuació i unes accions que permetin millorar la situació de l'educació ambiental en un seguit de sectors socials rellevants per al desenvolupament futur d'aquesta (Administració autonòmica, Administració local, Comunicació, Empresa, Ensenyament, Espais Naturals, Organitzacions no governamentals i Voluntariat i Universitat i Recerca).

L'Estratègia Catalana d'Educació Ambiental (ECEA) s'inscriu en el moviment internacional en favor de la sostenibilitat del planeta originat arran de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (1992), i es fonamenta, per tant, en el principi que tant l'educació com la comunicació ambiental són eines per avançar cap a la sostenibilitat mitjançant la participació.

 

 

La Xarxa de Custòdia del Territori XCT està concretant la col·laboració en l'estudi jurídic i econòmic que la Generalitat de Catalunya preveu portar a terme durant el 2003 de cara a concretar els mecanismes més adequats per impulsar la custòdia en el seu àmbit territorial. La XCT segurament col·laborarà amb un grup de treball que contribuirà amb idees i seguiment de l'estudi tècnic que portarà a terme la Generalitat.

L'ordenació del sòl no urbanitzable en el marc de la nova Llei d'urbanisme de Catalunya, aporta novetats respecte la protecció del sòl no urbanitzable i ofereix algunes oportunitats per al desenvolupament de la custòdia del territori.

Un aspecte a remarcar és que defineix el sòl no urbanitzable d'una manera positiva (aquell sòl inadequat per al desenvolupament urbà perquè hi concorren una sèrie de valors naturals, paisatgístics, culturals...) i no com el sòl exclòs del procés d'urbanització (aquell sòl que no és ni urbà ni urbanitzable).

Aquesta definició implica que les administracions hauran de delimitar i gestionar el sòl no urbanitzable d'una forma més activa que la duta a terme fins ara. En el debat es va destacar la necessitat de cercar noves fórmules per gestionar el sòl no urbanitzable i mantenir els propietaris en el territori, i entre aquestes es va citar la custòdia del territori.

Així mateix, la Llei planteja alguns instruments que es podrien utilitzar per impulsar mesures de custòdia del territori. D'una banda, permet la creació de consorcis urbanístics que podran tenir la capacitat de formular, tramitar i aprovar instruments de gestió i dur a terme un seguiment de la gestió dels particulars. Aquests consorcis podrien vehicular mesures de gestió del territori relacionades amb la custòdia. D'altra banda, els ajuntaments podran delimitar àrees subjectes a drets de tempteig i retracte, l'exercici dels quals correspon al mateix ajuntament o a altres entitats com els consorcis urbanístics. Aquest dret es pot exercir per incrementar el patrimoni municipal de sòl amb diversos objectius, entre els que figura el de formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable. Per tant, ajuntaments o consorcis que vulguin actuar com a entitats de custòdia podran disposar d'aquest mecanisme. Les entitats de custòdia també podrien col·laborar amb els ajuntaments per delimitar aquestes àrees de tempteig i retracte.

 

 

Nota de premsa. El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, ha assistit aquesta tarda a l'acte de constitució de la Xarxa de Custòdia del Territori que ha tingut lloc a la Universitat de Vic. Aquesta organització de caràcter tècnic i divulgatiu té com a objectiu impulsar l'ús de la custòdia del territori com a part de l'estratègia de conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i paisatgístics. El Departament de Medi Ambient dóna suport econòmic i material a aquesta Xarxa.

Per tal d'aconseguir els seus objectius, la Xarxa té la voluntat de treballar estretament amb institucions i entitats interessades en posar en pràctica la custòdia del territori com administracions, ajuntaments, entitats veïnals, excursionistes, naturalistes, centres i associacions vinculades a la propietat i al món rural, professionals de l'ordenació del territori, etc.

La proposta de constituir la Xarxa va sorgir arran de la Declaració de Montesquiu de custòdia del territori, aprovada el novembre de 2000. L'oficina tècnica de la Xarxa estarà situada a la Universitat de Vic i, tindrà com a objectiu, assessorar iniciatives i projectes de custòdia del territori; facilitar formació i informació; treballar per aconseguir suport legislatiu i estructural de les administracions i altres organitzacions; fer difusió de la custòdia davant la ciutadania; fer recerca per la custòdia, etc.

 

Barcelona, 6 de Març de 2003

 

 

BIBLIOGRAFÍA

Mapa de planejament urbanístic i usos del sòl de la regió metropolitana de Barcelona 1:50 000

GENERALITAT DE CATALUNYA
Matèries: Arquitectura i urbanisme
Pessetes:   2.496   Euros:   15,00

Mapa de planejament urbanístic i usos del sòl de Catalunya 1:5000 Baix Llobregat GENERALITAT DE CATALUNYA
Matèries: DIVERSOS
Pessetes:   950   Euros:   5,71

Pla territorial Metropolità de Barcelona. Informació de base. Versió 2.0 (CD-ROM)GENERALITAT DE CATALUNYA
Matèries: Arquitectura i urbanisme , CD-ROM
Pessetes:   2.900   Euros:   17,43

Normes urbanístiques del pla general metropolità GENERALITAT DE CATALUNYA
Matèries: Arquitectura i urbanisme , Dret
Pessetes:   1.100   Euros:   6,61

 

Criteris i mètodes d'avaluació del patrimoni natural.

MALLARACH, J.M. 1999. Documents dels Quaderns de Medi Ambient II. Dept. de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

 

Conveni Europeu del Paisatge.

CONSELL D'EUROPA. 2001 Col·lecció de Documents 9. Dept. de medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

La Custòdia del Territori. L_ALBER@terra.es

ARQUIMBAU, R.; PIETX, J. i RAFA, M. 2001. La Custòdia del Territori. Una guia per a la implantació a Catalunya. Fundació Territori i Paisatge. Caixa Catalunya.

Custòdia de 30 en 30
Noticiari mensual de la Xarxa de Custòdia del Territori

Època 0, núm. 11 - Març de 2003

Estudi de VALORITZACIÓ DEL PLA DE SANT JOAN (la Palma de Cervelló) com a espai natural d'ús social.

"la Vola", Companya de Serveis Ambientals, Manlleu. (Osona) i

"el Pèlac", Grup pel Medi Ambient de la Palma (Baix Llobregat). http://groups.msn.com/salvemelpladestjoan

 

Adopció de Rius. Un manual per col·laborar i participar en la conservació i millora dels nostres rius. Tapias, D. (2002) Barcelona: Associació Hàbitats - Projecte Rius. 72 pp.

Existeix un manual publicat per l'Associació Hàbitats-Projecte Rius. Aquest manual presenta el programa d'adopció de rius i els seus continguts estan dirigits a capacitar a les entitats col·laboradores del Projecte Rius projecte.rius@eresmas.net en la seva tasca protecció dels rius. Conté un apartat dedicat a la custòdia del territori i la seva relació amb l'adopció de rius.

INDICADORS ECONÒMICS I TERRITORIALS DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA
Àmbit temàtic: economia
Contingut: indicadors i dades econòmiques de la regió metropolitana de Barcelona
Cobertura cronològica: de 1994 a 1999 aproximadament
Cobertura geogràfica: regió metropolitana de Barcelona
Llengua de treball: català
Publicació: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'Economia Aplicada i Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona
Suport: CD-ROM
Localització: Despatx d'Estadístiques (planta -1)

ENQUESTA SOBRE CONDICIONS DE VIDA I HÀBITS DE LA POBLACIÓ DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

CATASTRO INMOBILIARIO RÚSTICO
Àmbit temàtic:estadístiques immobiliàries
Contingut:estadístiques de nombre de parcel·les i el seu valor cadastral
Cobertura cronològica:només 1995
Cobertura geogràfica:Espanya a nivell municipal
Llengua de treball:castellà
Publicació: Ministerio de Economía y Hacienda
Actualització: anual (no es publica actualment)
Suport: disquet. També disponible en paper
Accés: Despatx d'Estadístiques (planta -1)

La Planificació estratègica territorial : Aplicació als Municipis. Barcelona FORN I FOXÀ, Manuel de; Josep M. Pascual i Esteve.: Diputació de Barcelona, 1995. 207 p. (OTC Manuals de gestió; 1).

"La Planificació estratègica metropolitana : de Barcelona a la Regió Metropolitana". SANTACANA, Francesc. En: Revista econòmica de Catalunya. Barcelona : Col·legi d'Economistes de Catalunya. Núm. 34 (gener 1998), p. 106-119

 

Eines a Internet:

http://www.stewardship2003.ca

 

http://groups.msn.com/SalvemelPladeStJoan

http://www.gencat.net/mediamb/ea/recursos9.htm

 

http://www.creaf.uab.es/creaf/hp_3.htm

http://www.elmediambient.net/home.htm

http://www.icconsum.org/

http://www.diba.es/navega/navega44.asp

http://aeec.pangea.org/

http://www.fcr.es/cat/fcr/entrada.asp

http://www.sobirania.com

http://www.energiasostenible.org/

http://www.caixacat.es/obrasocial/cat/os/web/m2_ecologia.html

http://www.uvic.es/noticies/xarxaterritori.html

http://www.lavola.com/

http://www.fundacionatura.org/

http://www.pacteind.org/

http://elfar.diba.es/cil/dadeslitoral/rmb/rmb.htm

http://www.gencat.es/catalunyanovetats/A/2/index.html

http://www.gencat.net/ptop/estadis/index.htm

http://www.iec.es/institucio/societats/SCGeografia/Scg8/Scg83/S83006033.htm

http://www.bcn.es/bibliotecageneral/WPAC/ENG/slinks/s000524.htm

http://www.babel.uab.es/cgi-bin/gateway?holdings=0024-16730&conf=080000++++++++++++++

http://www.sindicatura.org/

http://216.239.57.100/search?q=cache:BwmHotWBVMsC:campus.uab.es/iermb/papers/Papers26/CAP5.pdf+regio+metropolitana+de+barcelona&hl=es&lr=lang_es&ie=UTF-8

http://www.udg.es/geografia/hemeroteca.htm

http://www.ajualcoi.org/wma2/cimal/cas/bib.asp

http://www.coac.net/cgi-bin/java.cgi/EEconsulta.class?taula=ENLLACOS&accio=TITOL&grup=26&nomgrup=Medi%20Ambient&lang=C

 

 

Medi Ambient

Anella Verda

Parc Agrari

Xarxa Sostenibilitat

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. La web del medi ambient a Catalunya

Fundació RANDA des de la Mediterrània

Amigos de la tierra

Consejo Ibérico para la defensa de la Naturaleza

Greenpeace-españa

Enlaces de Ecologia y Medio Ambiente

Ecologistes en Acció de Catalunya

Amics 21

Bienvenido a wwf-adena

CEDRE sur les pollutions accidentelles des Eaux

ADENC Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura

AfriCam - The World's first Virtual Game Reserve

Journey Into Amazonia

Welcome to Our Planet

NASA Earth Observatory

Tandem - Gestió i educació ambiental

Cel Fosc - Evita la contaminació lumínica

NOAA Home Page

 

Jordi Sanarau jordisanarau@hotmail.com

Educador en el Medi Ambient

http://groups.msn.com/salvemelpladestjoan

GRUP PEL MEDI AMBIENT LA PALMA

Tornar a l'inici

Al·legacions del Grup Benviure al conveni urbanistic de cooperació per el desenvolupament de l'entorn de la Colonia Guell".

Assumpte : Riera de Can Soler

Sra. Montserrat Gibert
Alcaldessa de Sant Boi :
El nostre grup es coneixedor del "conveni urbanistic de cooperació, signat entre la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Institut Català del Sòl i els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat, per el desenvolupament de l'entorn de la Colonia Guell".
En aquest "conveni" es diu en el punt número tres dels "compromissos" que els Ajuntaments tramitaran la modificació del PGM en la part competencial que els hi correspon.
En el punt 1.8 del conveni es parla de la delimitació d'un sector urbanitzable industrial i terciari "RIERA DE CAN SOLER" als municipis de Sant Boi de Llobregat i de Santa Coloma de Cervelló, entre el barri de ciutat Cooperativa i el sector urbà de la Colònia Güell industrial, amb una superficie d'unes 12,01 Ha. I una edificabilitat d'uns 54.738 m2 de sostre edificable.
El desplegament d'aquestes determinacions pel sector industrial terciari, s'entén compatible amb la opció de potenciar la condició d'espai pùblic i corredor biològic del torrent de Can Soler mitjançant la relocalitazació dels aprofitaments urbanistics que corresponen a la finca propietat en proindivis de l'institut Catala del Sòl, la Diputaciò de Barcelona i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, en altres ambits del territori mitjançant la corresponen modificació del PGM.
El punt 1.5 Una proposta de dues vies transversals entre la via de Cornisa i l'actual carretera Bv 2002, i una adecuació dels enllaços que resolguin funcionalment l'augment de tràfic que sigui produit pel creixement previst , tant residencial com de noves activitats terciáries.

L'AGENDA 21 I LA RIERA DE CAN SOLER

l'Ajuntament de Sant Boi ha editat el 30 d'abril del 2003 el Plà d'Acciò Local que ha de regir els objectius i les accions a sergir per part de l'equip de govern de la nostra ciutat fins l'any 2010.
Es evident que el PLA d'ACCIÒ LOCAL entra en contradicciò amb el desenvolupament que es vol realitzar en el tram de la RIERA DE CAN SOLER que va de Can Ros del Llor fins la carretera BV2002 ,ja que segons el conveni signat per l'Ajuntament es vol fer un vial que anirà gairabè paral.lel a la riera i tambè una zona industrial que deixarà sense efecte el corredor biologic que es preten en l'Agenda 21 per aquesta zona, aixì mateix no es preveu cap equipament per el barri de Ciutat Cooperativa.
1.2 PROTEGIM L'ESPAI NO URBÀ
Sant Boi ha crescut a la riba del Llobregat.Treballem amb els municipis de la conca per millorar la qualitat de l'aigua del riu, i que el Parc Agrari sigui un clar element d'identitat del nostre poble , aixì com l'espai forestal de la serralada des d'on la comarca es pot comtemplar en totes les seves dimensions com un continu territorial.
1.4. EL VERD A LA CIUTAT FA QUALITAT
La urbanitzaciò de l'espai resta funcions de la natura per mantenir un ambient de qualitat. Els sòls s'impermeabilitzen, les espècies perden els seus ecositemes i espais per viure i l'aire no es neteja ni es renova .L'enjardinament amb criteris naturals, la creació de veritables ecosistemes en els nostres espais verds i la presencia de la natura en el nostre teixit urbà , retorna a la ciutat les funcions esencials dels espais naturals i millora la qualitat de la nostra vida.
1.6.MOLTS RECURSOS NO SON RENOVABLES, COSUMIN AMB JUSTICIA I RACIONALITAT.
La cultura de la sostenibilitat demana que pensem en les generacions que vindran.
1.10. DISSENYEM UN MODEL INTEGRAT D'URBANISME SOSTENIBLE.
L'urbanisme sostenible és un model de desenvolupament urbanistic que preserva diverses funcions per un mateix espai ,que contempla el sól com un recurs escàs.
1.10.1.Tinguem cura del creixement de la ciutat, estar a prop es més económic.
Un creixement execssiu genera problemes metabòlics en els organismes.La ciutat és un organisme viu i per tant cal que controlem el seu volum.Per tal d'evolucionar ,l'alternativa al creixement es el desenvolupament.Cal encara treballar molt perque la ciutat sigui mès humana , inteligent, connectada , i natural. Limitem el nostre creixement i promoguem el desenvolupament humà i sostenible de Sant Boi.
1.15.MOSTREM LA CIUTAT :PROMOCIONEM EL TURISME CULTURAL I NATURAL
Fem que Sant Boi sigui una mostra pionera d'aquesta nova dinámica d'evolució urbanistica.





SANT BOI :NATURA VIVA, I SOSTENIBILITAT URBANA (tret estratégic)

Actuació 1.2.2. incorporar projectes d'adapatació al medi en cada projecte urbanistic d'ambit perimetral.
Incorporar de forma sistemàtica i progresiva en tots els projectes solucions curoses per als espais de contacte de la ciutat amb els àmbits fluvial agricola i forestal, que tinguin en compte la planificació d'accessos sostenibles ( afavorint carrils bici, accessos de vianants....)i la adecuació d'espais d'us públic adaptat al medi.
OBJECTIU
Nº 8 Millorar l'acces al riu.
Nº 9 Restaurar ambientalmentels torrents i les rieres.
Nº16 Concretar i definir la figura de protecció que preservi la riera de Can Soler
.
Actuació 1.3.1.Elaborar un Pla director de protecció , conservació i revalorització del paisatge.
Identificar els elements paissagistics d'interés i establir els mecanismes de protecciò i control d'actuacions necesaries per revaloritzar el paisatge, tant intern (espai públic i arquitectura) com extern (entorn natural o naturalitzat) amb l'objectiu de posar en valor quelcom mes que la seva dimensió natural.
El nostre paisatge es un bé cultural i patrimonial que hem de preservar per las futures generacions. Per altra part la seva conservaciò en un estat net i harmonios refecteix el trasllat dels valors de la societat , genera benestar i augmenta la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
OBJECTIU
Nº19Crear un parc periurbá en la vessant del carrer Lluis Companys a la Riera de Can Soler i millorar el traçat del seu últim tram.
Actuació 1.4.1 Aconseguir un standard mig de superficie verda similar en tots els barris.
OBJECTIU
Nº20 Crear una xarxa verda ben estructurada en el conjunt de la ciutat.





ESTUDI PREVI DE LA POTENCIALITAT PAISATGISTICA I PROPOSTES D'ACTUACIÓ PER LA RIERA DE CAN SOLER.
Actualment l'Ajuntament de Sant Boi ha rebut l'estudi efectuat per el "Servei cientifico-tècnic de gestió i evolució del paisatge de la Universitat de Barcelona" en el cual es fa una diagnosi de la seva situació actual, i al.lhora es fan unes propostes d'usos per el desenvolupament urbanistic del sector amb la protecció de la Riera de Can Soler com a espai natural que garanteix la connectivitat biològica entre la muntanya i el riu Llobregat.
Aquest estudi entre d'altres coses diu :
" La riera de Can Soler forma part de la conca del Riu Llobregat, la porció majoritària 86,2% de la seva àrea de drenatge correspon al municipi de St. Boi i la resta, el 13,8%, al municipi de Sta. Coloma de Cervelló. Es troba configurada per dos eixos principals, la riera de Can Soler i el torrent de Can Tutusaus. A partir de la masía de Sta. Barbara els dos cursos s'ajunten tot prenent el nom del curs principal: el de la riera de Can Soler. El seu recorregut total es de 4105 metres fins l'encreuament amb la carretera BV-2002 . El seu naixement es al Pi de Cartró a 331 metres d'alçada sobre el nivell del mar, tot superant un pendent mig del 10,3%. Aquesta darrera característica juntament amb el fet que desemboca directament al riu Llobregat otorga a la riera les característiques típicament torrencials, àrea de drenatge petit, funcionament hidrològic davant esdeveniments hidrometereològics de caire torrencial, curta duració i gran densitat i un recorregut de les aigües molt ràpid degut a l'importat pendent i curt traçat del seu curs."
La Riera com a eix articulador del paisatge.
Els cursos d'aigua son eixos articuladors del territori, especialment en els ecosistemes mediterranis però tambè de l'home i dels usos i aprofitaments que obté del sòl.
Potencialment i des l'optica biofísica o ecològica, la riera de Can Soler es el nexe d'unió entre els ecosistemes del nivell de contraforts i peu de muntanya del massís Garraf-Ordal i la part baixa del Llobregat, es a dir, marca el trànsit entre el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals de Garraf-Ordal a través de l'enclavament Montbaig-Montpedrós. Des d'aquest punt de vista ecològic, la riera organitza una sequència vegetal així com de fauna a la seva llera i marges.
Des de la perspectiva humana o socioeconòmica els cursos d'aigua també han tendit a organitzar la vida de la societat, essent generalment l'eix vertebrador de l'assentament. A la conca analitzada això no es cap excepció, tal i com queda palès a les masies de Can Soler, Sta. Barbara, Can Palos i Can Pubill. Queda ben reflectida tal afirmació en el terreny per la disposició dels nuclis en clar poblament aïllat i els camps de conreu que s'han format al seu voltant de manera continuada fins les darreres décades del segle XX. En l'actualitat es constata la petja humana al paisatge ben reflectida en la continua dialèctica entre persona i riera i el conservar i gestionar de manera adequada.
El conjunt de la riera configura un espai d'interès multiple pel municipi car malgrat el diferent grau de conservació existent als diferents trams molts dels elements més significatius a la comarca, tan a nivell biofísic, com històric o cultural s'hi troben perfectament representats.
Potencialitat paisatgística
La conca de la riera de Can Soler configura un espai geogràfic ben definit en el territori municipal, amb valors biofisics, històrics i culturals que aconsellen la seva preservació.
Aquesta realitat es troba reafirmada en ser aquest espai l'unic del terme municipal articulat per una riera, la llera de la qual discorre sense ocupacions de gran envergadura en tot el seu curs.
La ubicació geogràfica de la conca entre els municipis de St. Boi i Sta. Coloma de Cervello li atorga a més un valor afegit en el seu tram baix, en ser limitrof amb el conjunt arquitectònic de la Colònia Güell. El paisatge de conjunt de la conca, sobre tot cultural a causa de la continuada transformació que ha vingut patint el territori al llarg dels segles per part del esser humà.
Aquesta pressió entròpica li otorga un valor cultural històric de gran interés en ser un veritable exponent de les formes de vida tradicionals d'aquest sector del baix Llobregat. El millor exemple d'aixo es troba, en les diferents masies que encara existeixen i molt més per les impremtes que l'activitat agrària secular ha deixat impres en el paisatge, tan mateix el paisatge de la conca compta amb elements naturals de gran interés ben representats per l'expansió de la coberta natural un cop abandonades les activitats agràries. El procés malgrat que lent, suposa la reaparició d'especies abans recloses en ambients marginals i amb aixó l'increment de taxons autoctons.
La situació geogràfica de la conca i la seva orientació Oest-Est, es una dada de gran valor des de l'optica biofísica doncs el solc col·lector principal de la vall de Can Soler pot considerar-se com corredor biològic.
Aquest col·lector verd, espai lliure, si mes no, estructura dos ambients molt diferenciats, a banda de ser nexe d'uniò, entre les masses boscoses del conjunt Montbaig-Montpedrós i el parc agrari del baix Llobregat.

Vist l'esmentat "estudi" i el que diu "l'Agenda 21 local" el nostre grup pasa a fer les següents :
PROPOSTES
Actuació 1ª. Que el carrer Lluis Companys sigui el vial de conexió entre la via de cornisa i la carretera BV2002.
El desenvolupament urbanístic de nova creació que es preveu pel nucli residencial de l'entorn de la Colònia Güell i la zona del Llor al municipi de St.Boi necessita d'infraestructures vials ,es per això que demanem que el carrer Lluis Companys sigui eixamplat, aixì aquest carrer esdevindrà una avinguda que junt al parc periurbà de "Can Soler" donarà el aspecte d'acabament de ciutat que cal perfilar.
Aixì mateix cal la ordenació de l'espai amb la intenció de convertir-lo amb parc periurbà dotan aquest tram d'aparcaments tan en superficie com soterrats per tal de donar resposta a las necesitats del barri i de les noves construccions que es realitazaran en la zona.

Actuació 2ª Trasladar el sòl urbanitzable programat
Ja que el desenvolupament de les 12.01 Ha per el sector industrial terciari es incompatible amb la condiciò de corredor biològic de la Riera de Can Soler cal la relocalitzaciò de la edificabilitat, aixì com la desaparició de la façana urbana de la carretera BV-2002, per tal d'una connexió óptima entre el traçat del curs del torrent amb el canal de desguàs que existeix en aquests moments a l'altra banda de la carretera. La connectivitat farà realitat la figura de corredor verd.
.
Actuació 3ª Que la Riera de Can Soler esdevingui un autèntic "corredor ecològic"
Un cop alliberat d'infraestructures viàries el tram baix de la riera , una vegada traslladat el front construit de la carretera BV-2002 i una vegada aconseguit el Parc periurbà de Can Soler caldrìa fer la restauraciò fluvial i vegetal aixì com la reordenaciò topogràfica del sector per completar l'anella verda que necesita la ciutat.

Actuació 4ª Que aquest espai s'afegeixi al "Parc Forestal Montbaix Montpedròs Puig-Viçens"
El pla especial del parc agrari del baix llobregat promogut per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos, defen la recuperació de la riera de Can Soler com a corredor natural que asseguri la biodiversitat de l'espai agrari del llobregat i del seu delta, es per això i per ser el nexe entre la vall baixa i l'espai natural Garraf-Ordal que demanem incloure la Riera dins d'una figura de protecciò.

Tornar a l'inici

Estudi previ de potencialitat paisatgística i propostes d'actuació per a la Riera de Can Soler (Sant Boi de Llobregat)

Servei científico-Técnic de gestió i evolució del paisatge de la Universitat de Barcelona.

Equip redactor:
Antoni Gomez Ortiz doctor en geografía
Maria de Bulos i Capdevila doctora en geografía
Montse Piqué i Llorens llicenciada en geografía
Juan Carlos Peña Rabadán llicenciat en geografía
David Serrano i Giner llicenciat en geografía
Jordi Martinez Lastre llicenciat en geografía

Confecció d'un estudi previ, referent a la Riera de Can Soler tram comprés entre la capçalera i el punt de connexió amb la carretera BV-2002, que inclogui:
1. Una diagnosi de la seva situació actual, una descripció de les potencialitats biofisiques, paisatgístiques, culturals, de lleure i educativa de la zona
2. Una proposta d'usos i de diferents escenaris d'actuació amb la finalitat de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic del sector amb la protecció de la Riera de Can Soler com espai natural que garanteix la connectivitat biològica entre la muntanya i el riu Llobregat

Legislació utilitzada:
Ø Pla general metropolità de 1976
Ø Declaració monumental de la Colònia Güell de 1998
Ø Pla d'acció de Sant Boi de Llobregat del 2000
Ø Pla especial del Parc Agrari del Baix Llobregat amb fase d'exposició
Ø Reserva de sol Urbanitzable a l'entorn de la Colònia Güell del 1999
Ø Proposta de modificació del PGM de 1976, pendent d'aprovació.

La riera de Can Soler forma part de la conca del Riu Llobregat, la porció majoritària 86,2% de la seva àrea de drenatge correspon al municipi de St. Boi i la resta, el 13,8%, al municipi de Sta. Coloma de Cervelló. Es troba configurada per dos eixos principals, la riera de Can Soler i el torrent de Can Tutusaus. A partir de la masía de Sta. Barbara els dos cursos s'ajunten tot prenent el nom del curs principal: el de la riera de Can Soler. El seu recorregut total es de 4105 metres fins l'encreuament amb la carretera BV-2002 . El seu naixement es al Pi de Cartró a 331 metres d'alçada sobre el nivell del mar, tot superant un pendent mig del 10,3%. Aquesta darrera característica juntament amb el fet que desemboca directament al riu Llobregat otorga a la riera les característiques típicament torrencials, àrea de drenatge petit, funcionament hidrològic davant esdeveniments hidrometereològics de caire torrencial, curta duració i gran densitat i un recorregut de les aigües molt ràpid degut a l'importat pendent i curt traçat del seu curs.

La Riera com a eix articulador del paisatge.
Els cursos d'aigua son eixos articuladors del territori, especialment en els ecosistemes mediterranis però tambè de l'home i dels usos i aprofitaments que obté del sòl.
Potencialment i des l'optica biofísica o ecològica, la riera de Can Soler es el nexe d'unió entre els ecosistemes del nivell de contraforts i peu de muntanya del massís Garraf-Ordal i la part baixa del Llobregat, es a dir, marca el trànsit entre el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals de Garraf-Ordal a través de l'enclavament Montbaig-Montpedrós. Des d'aquest punt de vista ecològic, la riera organitza una sequència vegetal així com de fauna a la seva llera i marges.
Des de la perspectiva humana o socioeconòmica els cursos d'aigua també han tendit a organitzar la vida de la societat, essent generalment l'eix vertebrador de l'assentament. A la conca analitzada això no es cap excepció, tal i com queda palès a les masies de Can Soler, Sta. Barbara, Can Palou i Can Pubill. Queda ben reflectida tal afirmació en el terreny per la disposició dels nuclis en clar poblament aïllat i els camps de conreu que s'han format al seu voltant de manera continuada fins les darreres décades del segle XX. En l'actualitat es constata la petja humana al paisatge ben reflectida en la continua dialèctica entre persona i riera i el conservar i gestionar de manera adequada.
El conjunt de la riera configura un espai d'interès multiple pel municipi car malgrat el diferent grau de conservació existent als diferents trams molts dels elements més significatius a la comarca, tan a nivell biofísic, com històric o cultural s'hi troben perfectament representats.
Potencialitat paisatgística
La conca de la riera de Can Soler configura un espai geogràfic ben definit en el territori municipal, amb valors biofisics, històrics i culturals que aconsellen la seva preservació.
Aquesta realitat es troba reafirmada en ser aquest espai l'unic del terme municipal articulat per una riera, la llera de la qual discorre sense ocupacions de gran envergadura en tot el seu curs.
La ubicació geogràfica de la conca entre els municipis de St. Boi i Sta. Coloma de Cervello li atorga a més un valor afegit en el seu tram baix, en ser limitrof amb el conjunt arquitectònic de la Colònia Güell. El paisatge de conjunt de la conca, sobre tot cultural a causa de la continuada transformació que ha vingut patint el territori al llarg dels segles per part del esser humà.

Aquesta pressió entròpica li otorga un valor cultural històric de gran interés en ser un veritable exponent de les formes de vida tradicionals d'aquest sector del baix Llobregat. El millor exemple d'aixo es troba, en les diferents masies que encara existeixen i molt més per les impremtes que l'activitat agrària secular ha deixat impres en el paisatge, tan mateix el paisatge de la conca compta amb elements naturals de gran interés ben representats per l'expansió de la coberta natural un cop abandonades les activitats agràries. El procés malgrat que lent, suposa la reaparició d'especies abans recloses en ambients marginals i amb aixó l'increment de taxons autoctons.

La situació geogràfica de la conca i la seva orientació Oest-Est, es una dada de gran valor des de l'optica biofísica doncs el solc col·lector principal de la vall de Can Soler pot considerar-se com corredor biològic.
Aquest col·lector verd, espai lliure, si mes no, estructura dos ambients molt diferenciats, a banda de ser nexe d'uniò, entre les masses boscoses del conjunt Montbaig-Montpedrós i el parc agrari del baix Llobregat.

Plà General Metropolità(PGM) del 1976
La catalogació d'aquest tram de la riera segons el PGM de 1976 contempla 4 actuacions:
1. La zona que llinda amb la Colònia Güell i la façana amb la carretera BV-2002, que es defineix com industrial (clau 22b, zona de desenvolupament industrial), cosa que suposa la unificació de l'us de tot el conjunt amb el sector de la Colònia Güell.
2. Com a parc urbà, però, unicament la franja paral·lela a l'avinguda Lluis Companys (clau 6b, sistema de parcs urbans de nova creació a nivell local)
3. Canalització de la riera de Can Soler
4. Traçat del vial de cornisa com a continuació de l'avinguda de St. Ramón. L'encreuament de la riera de Can Soler es realitza a través d'un viaducte

Actuació 1ª. Adequació de l'actual curs baix de la riera de Can Soler a un nou traçat.
a) Ordenació de l'espai amb la intenció de convertir-lo amb parc periurbà
b) Dotar aquest tram baix de la seva llera esquerra, actualment confosa pel mur del nucli fabril de la Colònia Güell, cosa que comporta un desviament de la llera de la riera cap el Sud

Aquestes actuacions suposen prioritàriament tenir en consideració els següents aspectes:
Ø L'estudi de l'equilibri hidromorfològici ecològic de les conques fluvials
Ø Les causes de les inundacions
Ø Les serves relacions amb l'us del sòl
Ø I l'ordenació de l'espai per una gestió sostenible

Per tal d'aconseguir aquesta premissa es proposa un desviament de la riera que, a més de contemplar les normes hidrològiques i hidrauliques, ha de suposar la desaparició de la façana urbana de la carretera BV-2002, per tal d'una connexió óptima entre el nou traçat del curs del torrent amb el canal de desguàs que existeix en aquests moments a l'altra banda de l'esmentada carretera. La reordenació topogràfica i l'acondicionament edàfic i vegetal del sector, contemplant la creació de zones lúdiques i recreatives. La connectivitat interna des d'un punt de vista tan transversal com longitudinalment proposant la figura de corredor verd del futur parc periurbà.

L'Estudi de tipus tècnic que es presenta té dos finalitats bàsiques:
Ø Demostrar que el desviament del torrent no ha d'implicar perill d'inundacions, ja que es basa en una anàlisi de tipus hidrologic-hidraulic, per tal de calcular els cabals d'evacuació i els dissenys dels dos perfils transversals del torrent
Ø Demostrar que el desviament del torrent suposa una connectivitat com a corredor verd, car l'analisi de les potencialitats de l'entorn i aixi ho suggereix

La desviació del torrent es realitza per donar resposta a unes necessitats urbanistiques contemplades des de dos punts de vista:
1. La construcció d'un vial que bàsicament ha de seguir la vall de la riera i per tant afecta al llit de la riera (amb el seu desviament es pretèn minimitzar els efectes negatius que pot representar el nou vial)
2. Un bassal lùdic i urbanístic amb la creació d'un espai verd que recorri tot el tram mes baix de la riera que aprofiti el canvi que significa el desviament per millorar l'entorn.

La secció transversal de la riera s'estima en una amplada superficial de 9.5 metres, una llera de 5,2 i uns dos metres de profunditat.

El resultat final ha de demostrar el desviament de la riera tal com mostra el mapa 4 en base als calculs realitzats, tenint en comte que: la urbanització que s'ha de fer al terme municipal de Sta. Coloma de Cervelló ha de gestionar l'excès d'aigua produïda, es a dir aquest excès no ha de afectar el volum d'aigua estimat (el punt de desviament no correspon al punt on s'ha realitzat dels cabals, per tant el cabal estimat quedarà alterat en base a la seva translació a traves del curs

Actuació 2ª Vial de cornissa-viaducte de Can Ros i vial de connexió entre el nucli residencial de l'entorn de la Colònia Güell i la carretera BV-2002

El desenvolupament urbanístic de nova creació que es preveu pel nucli residencial de l'entorn de la Colònia Güell que inclou minoritàriament terrenys del terme municipal de St. Boi necessita d'infraestructures vials que permetin la connexió intermunicipal.
El grau d'afectació es el seguen:
Vial de cornisa: suposa enllaçar a través d'un viaducte ambdós municipis tot salvant el solc de la riera de Can Soler. Aquest viaducte d'uns 30 metros de llargaria constituiria la prolongació de la carretera de Can Ros del Llor de St. Boi en direcció a la Colònia Güell. La realització d'aquest viaducte suposa minvà les repercussions paisatgistiques i ecològiques derivades.
Vial de connexió: ofereix entre el nucli residencial de l''entorn de la Colònia Güell i la carretera BV-2002 repercussions ambientals acusades i agressives car es projecta que discorri centrat i conforme a direccio curvilínea a la riera. Aquest traçat, suposa no només l'aniquilació de la riera com a corredor verd si no també la seva total desfiguració des de la perspectiva ecològica i paisatgistica; aixó es degut a que els moviments de terres que suposaría el trajecte del vial per dotar-lo de l'amplada i pendents adequats esborraria tot rastre de la riera com a entitat natural que es. Per una altra banda convé indicar la serva inoportunitat, si es té en consideració tal i com s'anunciava a l'informe de novembre de 2002 les següents al·legacions:
1. La implantació del vial descrit es un element pertorbador greu que contradiu el disposat en el pla d'accio ambiental de Sant Boi aprovat al 2000 accions 3.4.1 i 3.4.2, on es qualifica la proteccio especial a aquest tram baix de la riera
2. Aquesta acció entra també en contradicció amb la filosofia del pla especial del parc agrari del baix llobregat promogut per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos, aquest defen la recuperacio de la riera de Can Soler com a corredor natural que asseguri la biodiversitat de l'espai agrari del llobregat i del seu delta.Tan mateix som conscients de la necessitat d'execució del viaducte sobre la riera de Can Soler i el vial connector entre el nucli residencial programat i la carretera BV-2002, però creiem que ambdues actuacions haurien d'executar-se de manera tal que causessin la menor pertorbació possible als ecosistemes i paisatges de la contrada, motiu pel qual els seus traçats han de ser modificats sense que aixó hagi de repercutir en la mobilitat dels vehicles i al respecte oferim les següents opcions:
2..2.1 Viaducte de Can Ros Vial de Cornisa

El pas de la riera de Can Soler ha de reatlizart-se a través d'un viaducte que permeti la seva rápida connectivitat entre St. Boi i Sta. Coloma. La seva execució be avalada per suposar una sortida adequada a les aigües de la riera particularment en els periodes de crescuda. D'aquesta manera s'evita l'escanyament que suposa la conducció forçada sota la carretera de Can Ros. La proposta que es fa radica en que el traçat del viaducte de la riera de Can Soler coincideixi amb l'actual trajecte de la carretera de Can Ros i per tant la substitueixi. Actuar d'aquesta manera significa optimitzar les infraestructures vials de la zona i al mateix temps reduir els impactes visuals i ambientals. De considerar-se aquesta proposta serà necessari que el vial de cornisa s'acomodi a la localització del viaducte cosa que suposa l'acondicionament del tram compres entre la rotonda Pau Gassol-Cami del Llor i l'enllaç amb la Carretera de Can Ros..

2.2.2 Vial connector entre el nucli residencial programat de la Colònia Güell i la carretera comarcal BV-2002.
A aquesta intervenció s'ofereixen dues opcions:
Ø Orientar-lo pel municipi de Sta. Coloma, a través del territori de la Colònia Güell, però sense que això suposi modificacions de trama urbana existent
Ø Enllaçar-lo amb el vial de cornisa i que ja en el municipi de St. Boi i en recorregut paral·lel a la riera de Can Soler coincideixi amb l'actual de l'avinguda Lluis Companys

Aquesta segona proposta es l'opció mes favorable ja que la seva elecció suposa un respecte total al traçat de la riera de Can Soler i dona via lliure a les intervencions que en el marc de construcció del parc periurbà previst en ella es preveu realitzar. En especial destaca el seu desviament i la seva recuperació ambiental.
Fer coincidir el vial connector entre el nucli residencial programat de la Colònia Güell i la carretera BV-2002 a través de l'avinguda Lluis Companys suposarà acondicionar l'esmentada avinguda a les necessitats vials previstes. L'enllaç haurà de cobrir el trajecte que separa l'encreuament que del camí del Llor i la carretera de Can Ros just davant de l'escola Llor. Actuar d'aquesta manera suposará optimitzar les actuals infraestructures viàries, cosa que implicará mot particularment dotar de major amplada l'avinguda Lluis Companys i amb això augmentar la capacitat i fluidessa del trànsit. També suposará fixar en el seus extrems els sistemes d'enllaç pertinent amb el vial de cornisa i la carretera BV-2002. L'amplada necessaria caldrà aconseguir-la guanyant espai a la riera. Convindria també assegurar una bona permeabilitat entre el Parc de Can Soler i la Ciutat Cooperativa a través de semàfors i passos de vianants.

Actuació 3ª Parc Periurbà de Can Soler

Un cop alliberat d'infraestructures viàries el tram baix de la riera de Can Soler, una vegada traslladat el front construit de la carretera BV-2002 i una vegada aconseguit el desviament de la riera en el seu extrem més oriental el conjunt d'actuacions a realitzar han de tendir a completar la definició de Parc periurbà de nova creació de Can Soler.
En conclusió el projecte de desviament i restauració fluvial básicament preten l'eliminació de la impermeabilització del llit fluvial, la modificació de la secció transversal del llit fluvial per tal de dotar el torrent d'un marge esquerre que en aquest moment no en te. S'hauria de dotar un canal de suficient sortida per sota de la BV-2002, a través d'un tunel amb la suficient llum, la meandrització del curs fluvial per tal d'allargar-lo longitudinalment i evitar l'erosió en fondaria. La reordenacio topogràfica de tot el sector de tal manera que el material s'hagi de distribuir de forma que tot quedi en la mateixa cota, solucionat el petit monticle del marge esquerre de forma escalonada.

Actuació 4ª Aspectes a considerar per la recuperació vegetal natural

Tornar a l'inici

SALVEM LA RIERA DE CAN SOLER

La riera de Can Soler o del Llor és l'única riera que resta sense canalitzar a St. Boi i compleix una funció important pel que fa a la recàrrega natural dels aqüífers del Pla del Llobregat, com ho demostra l'emplaçament de la fàbrica de la Colònia Güell, arrecerada a la riera amb l'objectiu d'aprofitar així les aigües de les rierades que permetien la realimentació dels pous d'ús industrial.

Tot i què, les rieres han jugat un paper remarcable en el desenvolupament de la nostra societat i malgrat els múltiples valors que atresoren, encara són menystingudes com a elements configuradors del territori.

El barri de C. Cooperativa-Molí Nou, que limita amb la riera de Can Soler, és el barri amb la major densitat de població de St. Boi, però encara està mancat d'un espai verd fet a la seva mida.

Des de la Plataforma Pro Espai Natural Serres del Garraf-Ordal, volem que el futur Parc Periurbà de la Riera de Can Soler, a part d'afermar valors d'identitat propis, sigui un espai de transició entre la muntanya i la ciutat que serveixi per restaurar l'entorn de la riera.

La riera de Can Soler és una peça clau en el rodal de la Colònia Güell, que esdevé l'última connexió paisatgística entre el Garraf-Ordal i la vall baixa del riu Llobregat, una contrada afectada per un projecte de construcció de 1200 habitatges, i el possible desenvolupament de 5 hectàrees de sòl industrial entre C. Cooperativa i el Recinte Industrial de la Colònia Güell, que afecta a la mateixa riera i que pot reduïr de forma dràstica la futura extensió del parc.

Això representa la destrucció d'ambients històrics de la comarca, a nivell paisatgístic i cultural, enmarcats en un espai natural molt proper a la ciutat, però alhora practicament desconegut i amb un elevadíssim perill de desaparició si no actuem rapidament.

Protegir aquest paratge permetrà augmentar la nostra qualitat de vida i mantenir i reforçar el patrimoni natural i cultural que acull.

No hem d'oblidar que amb la cultura de la sostenibilitat és d'obligat compliment l'humanització de la ciutat, d'una ciutat que no termina on s'acaben els carrers sinó que es projecta més enllà.

El relleu propici i peculiar del rodal de la Colònia Güell facilita l'accés i la consideració ciutadana com a espai de lleure i descans. I és la gent gran sense cap mena de dubte els que millor aprecien les virtuts d'un indret així.

L'aptitud d'aquest territori contribueix a l'apropiació simbòlica d'un espai que forma part d'aquesta ciutat inconscient, que hem de fer nostra,compartint un paisatge que ens ajuda a mantenir la memòria històrica i que ha de servir per ajuntar la civilitat de dues poblacions, com St. Boi i Sta. Coloma, superant el marc urbanístic actual.
Pere Borrero. Plataforma Pro Espai Natural Serres Garraf-Ordal

Tornar a l'inici

CARTA ROSA CORREA

Estoy decepcionada. ¿Qué le pasa a este pueblo? ¿Qué nos ha pasado en estos 15 últimos años?. ¿Es que ya no nos motivamos, escandalizamos, hermanamos por nada?
Os explicaré mi historia:
Nos mudamos a Sant Boi cuando yo tenía 4 añitos y siempre he vivido en el mismo bloque.
Desde mi terrado podía ver la ermita y su montaña, la Cooperativa y mucho, mucho campo y bosque. Ahora tengo un hijo al que no le puedo enseñar ni la ermita, ni la Cooperativa, ni los campos, ni los bosques desde el mismo terrado.
Cuando eres pequeña piensas que todo seguirá mas o menos igual; que los cambios serán graduales. Pero esta especulación, este trazado urbanístico, estas políticas de recalificación salvaje nos están reventando el pueblo y nos agreden también a noños y ancianos prometiéndonos “zonas verdes”. ¿Verdes? ¿Dónde? ¿Pintadas de verde?. Nos crean plazas para aterrizaje de aviones. Cemento en estado puro para disfrutarlo en compañía y relajarnos junto a carreteras atascadas.
Cuando hablas de ello a personas relacionadas con “Affairs Municipals” en seguida te explican, con todo lujo de detalles técnicos, que, por carencia de agua, hemos de adaptar tanto el suelo como las plantas que plantemos a este precedente y que por ello se ha de mezclar cemento con hierbajito. Que no se puede derrochar agua; que no sobreviven las plantas en este medio actual. Que hemos de talar los pocos árboles que quedan en algunas calles (40 para ser exactos) y dejar los 7 sanos, porque el pulgón u otro despistado bichito los castiga y para liberar al pobre arbolito de su tortura ¡ Pués los talamos ¡ que es más barato y después lo cubrimos con cemento para que nadie recuerde que allí hubo un árbol alguna vez.
Pero, mientras tanto ...
¿Por qué no plantamos allí donde talaron?
¿Por qué no cultivamos allí donde arrancaron?
¿Por qué no mantenemos allí donde abandonaron?
¿Por qué no repoblamos allí donde especularon?

Quiero romper una lanza por LA TIERRA que nos queda de Sant Boi. Mi Sant Boi de siempre ya no es el Sant Boi de ahora, aunque lo quiero igual o mas que el primer día. Nuestros hijos y nietos no conocerán lo que hemos vivido ni cómo lo vivimos en Sant Boi si no se lo explicamos, pues ya sólo es recuerdo y fotos rancias. Puede que los tiempos futuros sean mejores pero ... ¿para quién?.
Esta es otra carta de las muchas que titaremos a la basura ... o no.
Siempre pensé que Sant Boi daría los pasitos como todo pueblo cercano a la capital pero me pregunto si este cambio será para mejor. ¿Servirá para vivir en mejores condiciones? ¿Mas sanos? ¿Mas libres? ¿Menos complicados?

Sobre la mesa queda la carta y el relevo para la siguiente.
¿ Y TÚ ... DE QUE LADO ESTÁS ?


Tornar a l'inici