|
Grup Benviure |
Index
- Al·legacions del Grup Benviure al conveni urbanistic de cooperació per el desenvolupament de l'entorn de la Colonia Guell".
- Resum de l'estudi previ de potencialitat paisatgística i propostes d'actuació per a la Riera de Can Soler (Sant Boi de Llobregat)
Al·legacions del Grup Benviure al conveni urbanistic de cooperació per el desenvolupament de l'entorn de la Colonia Guell".
Assumpte : Riera de Can Soler
Sra. Montserrat Gibert
Alcaldessa de Sant Boi :
El nostre grup es coneixedor del "conveni urbanistic de cooperació, signat entre la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l'Institut Català del Sòl i els Ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat, per el desenvolupament de l'entorn de la Colonia Guell".
En aquest "conveni" es diu en el punt número tres dels "compromissos" que els Ajuntaments tramitaran la modificació del PGM en la part competencial que els hi correspon.
En el punt 1.8 del conveni es parla de la delimitació d'un sector urbanitzable industrial i terciari "RIERA DE CAN SOLER" als municipis de Sant Boi de Llobregat i de Santa Coloma de Cervelló, entre el barri de ciutat Cooperativa i el sector urbà de la Colònia Güell industrial, amb una superficie d'unes 12,01 Ha. I una edificabilitat d'uns 54.738 m2 de sostre edificable.
El desplegament d'aquestes determinacions pel sector industrial terciari, s'entén compatible amb la opció de potenciar la condició d'espai pùblic i corredor biològic del torrent de Can Soler mitjançant la relocalitazació dels aprofitaments urbanistics que corresponen a la finca propietat en proindivis de l'institut Catala del Sòl, la Diputaciò de Barcelona i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, en altres ambits del territori mitjançant la corresponen modificació del PGM.
El punt 1.5 Una proposta de dues vies transversals entre la via de Cornisa i l'actual carretera Bv 2002, i una adecuació dels enllaços que resolguin funcionalment l'augment de tràfic que sigui produit pel creixement previst , tant residencial com de noves activitats terciáries.
L'AGENDA 21 I LA RIERA DE CAN SOLER
l'Ajuntament de Sant Boi ha editat el 30 d'abril del 2003 el Plà d'Acciò Local que ha de regir els objectius i les accions a sergir per part de l'equip de govern de la nostra ciutat fins l'any 2010.
Es evident que el PLA d'ACCIÒ LOCAL entra en contradicciò amb el desenvolupament que es vol realitzar en el tram de la RIERA DE CAN SOLER que va de Can Ros del Llor fins la carretera BV2002 ,ja que segons el conveni signat per l'Ajuntament es vol fer un vial que anirà gairabè paral.lel a la riera i tambè una zona industrial que deixarà sense efecte el corredor biologic que es preten en l'Agenda 21 per aquesta zona, aixì mateix no es preveu cap equipament per el barri de Ciutat Cooperativa.
1.2 PROTEGIM L'ESPAI NO URBÀ
Sant Boi ha crescut a la riba del Llobregat.Treballem amb els municipis de la conca per millorar la qualitat de l'aigua del riu, i que el Parc Agrari sigui un clar element d'identitat del nostre poble , aixì com l'espai forestal de la serralada des d'on la comarca es pot comtemplar en totes les seves dimensions com un continu territorial.
1.4. EL VERD A LA CIUTAT FA QUALITAT
La urbanitzaciò de l'espai resta funcions de la natura per mantenir un ambient de qualitat. Els sòls s'impermeabilitzen, les espècies perden els seus ecositemes i espais per viure i l'aire no es neteja ni es renova .L'enjardinament amb criteris naturals, la creació de veritables ecosistemes en els nostres espais verds i la presencia de la natura en el nostre teixit urbà , retorna a la ciutat les funcions esencials dels espais naturals i millora la qualitat de la nostra vida.
1.6.MOLTS RECURSOS NO SON RENOVABLES, COSUMIN AMB JUSTICIA I RACIONALITAT.
La cultura de la sostenibilitat demana que pensem en les generacions que vindran.
1.10. DISSENYEM UN MODEL INTEGRAT D'URBANISME SOSTENIBLE.
L'urbanisme sostenible és un model de desenvolupament urbanistic que preserva diverses funcions per un mateix espai ,que contempla el sól com un recurs escàs.
1.10.1.Tinguem cura del creixement de la ciutat, estar a prop es més económic.
Un creixement execssiu genera problemes metabòlics en els organismes.La ciutat és un organisme viu i per tant cal que controlem el seu volum.Per tal d'evolucionar ,l'alternativa al creixement es el desenvolupament.Cal encara treballar molt perque la ciutat sigui mès humana , inteligent, connectada , i natural. Limitem el nostre creixement i promoguem el desenvolupament humà i sostenible de Sant Boi.
1.15.MOSTREM LA CIUTAT :PROMOCIONEM EL TURISME CULTURAL I NATURAL
Fem que Sant Boi sigui una mostra pionera d'aquesta nova dinámica d'evolució urbanistica.
SANT BOI :NATURA VIVA, I SOSTENIBILITAT URBANA (tret estratégic)
Actuació 1.2.2. incorporar projectes d'adapatació al medi en cada projecte urbanistic d'ambit perimetral.
Incorporar de forma sistemàtica i progresiva en tots els projectes solucions curoses per als espais de contacte de la ciutat amb els àmbits fluvial agricola i forestal, que tinguin en compte la planificació d'accessos sostenibles ( afavorint carrils bici, accessos de vianants....)i la adecuació d'espais d'us públic adaptat al medi.
OBJECTIU
Nº 8 Millorar l'acces al riu.
Nº 9 Restaurar ambientalmentels torrents i les rieres.
Nº16 Concretar i definir la figura de protecció que preservi la riera de Can Soler
.
Actuació 1.3.1.Elaborar un Pla director de protecció , conservació i revalorització del paisatge.
Identificar els elements paissagistics d'interés i establir els mecanismes de protecciò i control d'actuacions necesaries per revaloritzar el paisatge, tant intern (espai públic i arquitectura) com extern (entorn natural o naturalitzat) amb l'objectiu de posar en valor quelcom mes que la seva dimensió natural.
El nostre paisatge es un bé cultural i patrimonial que hem de preservar per las futures generacions. Per altra part la seva conservaciò en un estat net i harmonios refecteix el trasllat dels valors de la societat , genera benestar i augmenta la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
OBJECTIU
Nº19Crear un parc periurbá en la vessant del carrer Lluis Companys a la Riera de Can Soler i millorar el traçat del seu últim tram.
Actuació 1.4.1 Aconseguir un standard mig de superficie verda similar en tots els barris.
OBJECTIU
Nº20 Crear una xarxa verda ben estructurada en el conjunt de la ciutat.
ESTUDI PREVI DE LA POTENCIALITAT PAISATGISTICA I PROPOSTES D'ACTUACIÓ PER LA RIERA DE CAN SOLER.
Actualment l'Ajuntament de Sant Boi ha rebut l'estudi efectuat per el "Servei cientifico-tècnic de gestió i evolució del paisatge de la Universitat de Barcelona" en el cual es fa una diagnosi de la seva situació actual, i al.lhora es fan unes propostes d'usos per el desenvolupament urbanistic del sector amb la protecció de la Riera de Can Soler com a espai natural que garanteix la connectivitat biològica entre la muntanya i el riu Llobregat.
Aquest estudi entre d'altres coses diu :
" La riera de Can Soler forma part de la conca del Riu Llobregat, la porció majoritària 86,2% de la seva àrea de drenatge correspon al municipi de St. Boi i la resta, el 13,8%, al municipi de Sta. Coloma de Cervelló. Es troba configurada per dos eixos principals, la riera de Can Soler i el torrent de Can Tutusaus. A partir de la masía de Sta. Barbara els dos cursos s'ajunten tot prenent el nom del curs principal: el de la riera de Can Soler. El seu recorregut total es de 4105 metres fins l'encreuament amb la carretera BV-2002 . El seu naixement es al Pi de Cartró a 331 metres d'alçada sobre el nivell del mar, tot superant un pendent mig del 10,3%. Aquesta darrera característica juntament amb el fet que desemboca directament al riu Llobregat otorga a la riera les característiques típicament torrencials, àrea de drenatge petit, funcionament hidrològic davant esdeveniments hidrometereològics de caire torrencial, curta duració i gran densitat i un recorregut de les aigües molt ràpid degut a l'importat pendent i curt traçat del seu curs."
La Riera com a eix articulador del paisatge.
Els cursos d'aigua son eixos articuladors del territori, especialment en els ecosistemes mediterranis però tambè de l'home i dels usos i aprofitaments que obté del sòl.
Potencialment i des l'optica biofísica o ecològica, la riera de Can Soler es el nexe d'unió entre els ecosistemes del nivell de contraforts i peu de muntanya del massís Garraf-Ordal i la part baixa del Llobregat, es a dir, marca el trànsit entre el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals de Garraf-Ordal a través de l'enclavament Montbaig-Montpedrós. Des d'aquest punt de vista ecològic, la riera organitza una sequència vegetal així com de fauna a la seva llera i marges.
Des de la perspectiva humana o socioeconòmica els cursos d'aigua també han tendit a organitzar la vida de la societat, essent generalment l'eix vertebrador de l'assentament. A la conca analitzada això no es cap excepció, tal i com queda palès a les masies de Can Soler, Sta. Barbara, Can Palos i Can Pubill. Queda ben reflectida tal afirmació en el terreny per la disposició dels nuclis en clar poblament aïllat i els camps de conreu que s'han format al seu voltant de manera continuada fins les darreres décades del segle XX. En l'actualitat es constata la petja humana al paisatge ben reflectida en la continua dialèctica entre persona i riera i el conservar i gestionar de manera adequada.
El conjunt de la riera configura un espai d'interès multiple pel municipi car malgrat el diferent grau de conservació existent als diferents trams molts dels elements més significatius a la comarca, tan a nivell biofísic, com històric o cultural s'hi troben perfectament representats.
Potencialitat paisatgística
La conca de la riera de Can Soler configura un espai geogràfic ben definit en el territori municipal, amb valors biofisics, històrics i culturals que aconsellen la seva preservació.
Aquesta realitat es troba reafirmada en ser aquest espai l'unic del terme municipal articulat per una riera, la llera de la qual discorre sense ocupacions de gran envergadura en tot el seu curs.
La ubicació geogràfica de la conca entre els municipis de St. Boi i Sta. Coloma de Cervello li atorga a més un valor afegit en el seu tram baix, en ser limitrof amb el conjunt arquitectònic de la Colònia Güell. El paisatge de conjunt de la conca, sobre tot cultural a causa de la continuada transformació que ha vingut patint el territori al llarg dels segles per part del esser humà.
Aquesta pressió entròpica li otorga un valor cultural històric de gran interés en ser un veritable exponent de les formes de vida tradicionals d'aquest sector del baix Llobregat. El millor exemple d'aixo es troba, en les diferents masies que encara existeixen i molt més per les impremtes que l'activitat agrària secular ha deixat impres en el paisatge, tan mateix el paisatge de la conca compta amb elements naturals de gran interés ben representats per l'expansió de la coberta natural un cop abandonades les activitats agràries. El procés malgrat que lent, suposa la reaparició d'especies abans recloses en ambients marginals i amb aixó l'increment de taxons autoctons.
La situació geogràfica de la conca i la seva orientació Oest-Est, es una dada de gran valor des de l'optica biofísica doncs el solc col·lector principal de la vall de Can Soler pot considerar-se com corredor biològic.
Aquest col·lector verd, espai lliure, si mes no, estructura dos ambients molt diferenciats, a banda de ser nexe d'uniò, entre les masses boscoses del conjunt Montbaig-Montpedrós i el parc agrari del baix Llobregat.
Vist l'esmentat "estudi" i el que diu "l'Agenda 21 local" el nostre grup pasa a fer les següents :
PROPOSTES
Actuació 1ª. Que el carrer Lluis Companys sigui el vial de conexió entre la via de cornisa i la carretera BV2002.
El desenvolupament urbanístic de nova creació que es preveu pel nucli residencial de l'entorn de la Colònia Güell i la zona del Llor al municipi de St.Boi necessita d'infraestructures vials ,es per això que demanem que el carrer Lluis Companys sigui eixamplat, aixì aquest carrer esdevindrà una avinguda que junt al parc periurbà de "Can Soler" donarà el aspecte d'acabament de ciutat que cal perfilar.
Aixì mateix cal la ordenació de l'espai amb la intenció de convertir-lo amb parc periurbà dotan aquest tram d'aparcaments tan en superficie com soterrats per tal de donar resposta a las necesitats del barri i de les noves construccions que es realitazaran en la zona.
Actuació 2ª Trasladar el sòl urbanitzable programat
Ja que el desenvolupament de les 12.01 Ha per el sector industrial terciari es incompatible amb la condiciò de corredor biològic de la Riera de Can Soler cal la relocalitzaciò de la edificabilitat, aixì com la desaparició de la façana urbana de la carretera BV-2002, per tal d'una connexió óptima entre el traçat del curs del torrent amb el canal de desguàs que existeix en aquests moments a l'altra banda de la carretera. La connectivitat farà realitat la figura de corredor verd.
.
Actuació 3ª Que la Riera de Can Soler esdevingui un autèntic "corredor ecològic"
Un cop alliberat d'infraestructures viàries el tram baix de la riera , una vegada traslladat el front construit de la carretera BV-2002 i una vegada aconseguit el Parc periurbà de Can Soler caldrìa fer la restauraciò fluvial i vegetal aixì com la reordenaciò topogràfica del sector per completar l'anella verda que necesita la ciutat.
Actuació 4ª Que aquest espai s'afegeixi al "Parc Forestal Montbaix Montpedròs Puig-Viçens"
El pla especial del parc agrari del baix llobregat promogut per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos, defen la recuperació de la riera de Can Soler com a corredor natural que asseguri la biodiversitat de l'espai agrari del llobregat i del seu delta, es per això i per ser el nexe entre la vall baixa i l'espai natural Garraf-Ordal que demanem incloure la Riera dins d'una figura de protecciò.
Resum de l'estudi previ de potencialitat paisatgística i propostes d'actuació per a la Riera de Can Soler (Sant Boi de Llobregat)
Servei científico-Técnic de gestió i evolució del paisatge de la Universitat de Barcelona.
Equip redactor:
Antoni Gomez Ortiz doctor en geografía
Maria de Bulos i Capdevila doctora en geografía
Montse Piqué i Llorens llicenciada en geografía
Juan Carlos Peña Rabadán llicenciat en geografía
David Serrano i Giner llicenciat en geografía
Jordi Martinez Lastre llicenciat en geografía
Confecció d'un estudi previ, referent a la Riera de Can Soler tram comprés entre la capçalera i el punt de connexió amb la carretera BV-2002, que inclogui:
- Una diagnosi de la seva situació actual, una descripció de les potencialitats biofisiques, paisatgístiques, culturals, de lleure i educativa de la zona
- Una proposta d'usos i de diferents escenaris d'actuació amb la finalitat de compatibilitzar el desenvolupament urbanístic del sector amb la protecció de la Riera de Can Soler com espai natural que garanteix la connectivitat biològica entre la muntanya i el riu Llobregat
Legislació utilitzada:
- Pla general metropolità de 1976
- Declaració monumental de la Colònia Güell de 1998
- Pla d'acció de Sant Boi de Llobregat del 2000
- Pla especial del Parc Agrari del Baix Llobregat amb fase d'exposició
- Reserva de sol Urbanitzable a l'entorn de la Colònia Güell del 1999
- Proposta de modificació del PGM de 1976, pendent d'aprovació.
La riera de Can Soler forma part de la conca del Riu Llobregat, la porció majoritària 86,2% de la seva àrea de drenatge correspon al municipi de St. Boi i la resta, el 13,8%, al municipi de Sta. Coloma de Cervelló. Es troba configurada per dos eixos principals, la riera de Can Soler i el torrent de Can Tutusaus. A partir de la masía de Sta. Barbara els dos cursos s'ajunten tot prenent el nom del curs principal: el de la riera de Can Soler. El seu recorregut total es de 4105 metres fins l'encreuament amb la carretera BV-2002 . El seu naixement es al Pi de Cartró a 331 metres d'alçada sobre el nivell del mar, tot superant un pendent mig del 10,3%. Aquesta darrera característica juntament amb el fet que desemboca directament al riu Llobregat otorga a la riera les característiques típicament torrencials, àrea de drenatge petit, funcionament hidrològic davant esdeveniments hidrometereològics de caire torrencial, curta duració i gran densitat i un recorregut de les aigües molt ràpid degut a l'importat pendent i curt traçat del seu curs.
La Riera com a eix articulador del paisatge.
Els cursos d'aigua son eixos articuladors del territori, especialment en els ecosistemes mediterranis però tambè de l'home i dels usos i aprofitaments que obté del sòl.
Potencialment i des l'optica biofísica o ecològica, la riera de Can Soler es el nexe d'unió entre els ecosistemes del nivell de contraforts i peu de muntanya del massís Garraf-Ordal i la part baixa del Llobregat, es a dir, marca el trànsit entre el Parc Agrari del Baix Llobregat i els espais naturals de Garraf-Ordal a través de l'enclavament Montbaig-Montpedrós. Des d'aquest punt de vista ecològic, la riera organitza una sequència vegetal així com de fauna a la seva llera i marges.
Des de la perspectiva humana o socioeconòmica els cursos d'aigua també han tendit a organitzar la vida de la societat, essent generalment l'eix vertebrador de l'assentament. A la conca analitzada això no es cap excepció, tal i com queda palès a les masies de Can Soler, Sta. Barbara, Can Palou i Can Pubill. Queda ben reflectida tal afirmació en el terreny per la disposició dels nuclis en clar poblament aïllat i els camps de conreu que s'han format al seu voltant de manera continuada fins les darreres décades del segle XX. En l'actualitat es constata la petja humana al paisatge ben reflectida en la continua dialèctica entre persona i riera i el conservar i gestionar de manera adequada.
El conjunt de la riera configura un espai d'interès multiple pel municipi car malgrat el diferent grau de conservació existent als diferents trams molts dels elements més significatius a la comarca, tan a nivell biofísic, com històric o cultural s'hi troben perfectament representats.
Potencialitat paisatgística
La conca de la riera de Can Soler configura un espai geogràfic ben definit en el territori municipal, amb valors biofisics, històrics i culturals que aconsellen la seva preservació.
Aquesta realitat es troba reafirmada en ser aquest espai l'unic del terme municipal articulat per una riera, la llera de la qual discorre sense ocupacions de gran envergadura en tot el seu curs.
La ubicació geogràfica de la conca entre els municipis de St. Boi i Sta. Coloma de Cervello li atorga a més un valor afegit en el seu tram baix, en ser limitrof amb el conjunt arquitectònic de la Colònia Güell. El paisatge de conjunt de la conca, sobre tot cultural a causa de la continuada transformació que ha vingut patint el territori al llarg dels segles per part del esser humà.
Aquesta pressió entròpica li otorga un valor cultural històric de gran interés en ser un veritable exponent de les formes de vida tradicionals d'aquest sector del baix Llobregat. El millor exemple d'aixo es troba, en les diferents masies que encara existeixen i molt més per les impremtes que l'activitat agrària secular ha deixat impres en el paisatge, tan mateix el paisatge de la conca compta amb elements naturals de gran interés ben representats per l'expansió de la coberta natural un cop abandonades les activitats agràries. El procés malgrat que lent, suposa la reaparició d'especies abans recloses en ambients marginals i amb aixó l'increment de taxons autoctons.
La situació geogràfica de la conca i la seva orientació Oest-Est, es una dada de gran valor des de l'optica biofísica doncs el solc col·lector principal de la vall de Can Soler pot considerar-se com corredor biològic.
Aquest col·lector verd, espai lliure, si mes no, estructura dos ambients molt diferenciats, a banda de ser nexe d'uniò, entre les masses boscoses del conjunt Montbaig-Montpedrós i el parc agrari del baix Llobregat.
Plà General Metropolità(PGM) del 1976
La catalogació d'aquest tram de la riera segons el PGM de 1976 contempla 4 actuacions:
- La zona que llinda amb la Colònia Güell i la façana amb la carretera BV-2002, que es defineix com industrial (clau 22b, zona de desenvolupament industrial), cosa que suposa la unificació de l'us de tot el conjunt amb el sector de la Colònia Güell.
- Com a parc urbà, però, unicament la franja paral·lela a l'avinguda Lluis Companys (clau 6b, sistema de parcs urbans de nova creació a nivell local)
- Canalització de la riera de Can Soler
- Traçat del vial de cornisa com a continuació de l'avinguda de St. Ramón. L'encreuament de la riera de Can Soler es realitza a través d'un viaducte
Actuació 1ª. Adequació de l'actual curs baix de la riera de Can Soler a un nou traçat.
- Ordenació de l'espai amb la intenció de convertir-lo amb parc periurbà
- Dotar aquest tram baix de la seva llera esquerra, actualment confosa pel mur del nucli fabril de la Colònia Güell, cosa que comporta un desviament de la llera de la riera cap el Sud
Aquestes actuacions suposen prioritàriament tenir en consideració els següents aspectes:
- L'estudi de l'equilibri hidromorfològici ecològic de les conques fluvials
- Les causes de les inundacions
- Les serves relacions amb l'us del sòl
- I l'ordenació de l'espai per una gestió sostenible
Per tal d'aconseguir aquesta premissa es proposa un desviament de la riera que, a més de contemplar les normes hidrològiques i hidrauliques, ha de suposar la desaparició de la façana urbana de la carretera BV-2002, per tal d'una connexió óptima entre el nou traçat del curs del torrent amb el canal de desguàs que existeix en aquests moments a l'altra banda de l'esmentada carretera. La reordenació topogràfica i l'acondicionament edàfic i vegetal del sector, contemplant la creació de zones lúdiques i recreatives. La connectivitat interna des d'un punt de vista tan transversal com longitudinalment proposant la figura de corredor verd del futur parc periurbà.
L'Estudi de tipus tècnic que es presenta té dos finalitats bàsiques:
- Demostrar que el desviament del torrent no ha d'implicar perill d'inundacions, ja que es basa en una anàlisi de tipus hidrologic-hidraulic, per tal de calcular els cabals d'evacuació i els dissenys dels dos perfils transversals del torrent
- Demostrar que el desviament del torrent suposa una connectivitat com a corredor verd, car l'analisi de les potencialitats de l'entorn i aixi ho suggereix
La desviació del torrent es realitza per donar resposta a unes necessitats urbanistiques contemplades des de dos punts de vista:
- La construcció d'un vial que bàsicament ha de seguir la vall de la riera i per tant afecta al llit de la riera (amb el seu desviament es pretèn minimitzar els efectes negatius que pot representar el nou vial)
- Un bassal lùdic i urbanístic amb la creació d'un espai verd que recorri tot el tram mes baix de la riera que aprofiti el canvi que significa el desviament per millorar l'entorn.
La secció transversal de la riera s'estima en una amplada superficial de 9.5 metres, una llera de 5,2 i uns dos metres de profunditat.
El resultat final ha de demostrar el desviament de la riera tal com mostra el mapa 4 en base als calculs realitzats, tenint en comte que: la urbanització que s'ha de fer al terme municipal de Sta. Coloma de Cervelló ha de gestionar l'excès d'aigua produïda, es a dir aquest excès no ha de afectar el volum d'aigua estimat (el punt de desviament no correspon al punt on s'ha realitzat dels cabals, per tant el cabal estimat quedarà alterat en base a la seva translació a traves del curs
Actuació 2ª Vial de cornissa-viaducte de Can Ros i vial de connexió entre el nucli residencial de l'entorn de la Colònia Güell i la carretera BV-2002
El desenvolupament urbanístic de nova creació que es preveu pel nucli residencial de l'entorn de la Colònia Güell que inclou minoritàriament terrenys del terme municipal de St. Boi necessita d'infraestructures vials que permetin la connexió intermunicipal.
El grau d'afectació es el seguen:
Vial de cornisa: suposa enllaçar a través d'un viaducte ambdós municipis tot salvant el solc de la riera de Can Soler. Aquest viaducte d'uns 30 metros de llargaria constituiria la prolongació de la carretera de Can Ros del Llor de St. Boi en direcció a la Colònia Güell. La realització d'aquest viaducte suposa minvà les repercussions paisatgistiques i ecològiques derivades.
Vial de connexió: ofereix entre el nucli residencial de l''entorn de la Colònia Güell i la carretera BV-2002 repercussions ambientals acusades i agressives car es projecta que discorri centrat i conforme a direccio curvilínea a la riera. Aquest traçat, suposa no només l'aniquilació de la riera com a corredor verd si no també la seva total desfiguració des de la perspectiva ecològica i paisatgistica; aixó es degut a que els moviments de terres que suposaría el trajecte del vial per dotar-lo de l'amplada i pendents adequats esborraria tot rastre de la riera com a entitat natural que es. Per una altra banda convé indicar la serva inoportunitat, si es té en consideració tal i com s'anunciava a l'informe de novembre de 2002 les següents al·legacions:
- La implantació del vial descrit es un element pertorbador greu que contradiu el disposat en el pla d'accio ambiental de Sant Boi aprovat al 2000 accions 3.4.1 i 3.4.2, on es qualifica la proteccio especial a aquest tram baix de la riera
- Aquesta acció entra també en contradicció amb la filosofia del pla especial del parc agrari del baix llobregat promogut per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos, aquest defen la recuperacio de la riera de Can Soler com a corredor natural que asseguri la biodiversitat de l'espai agrari del llobregat i del seu delta.Tan mateix som conscients de la necessitat d'execució del viaducte sobre la riera de Can Soler i el vial connector entre el nucli residencial programat i la carretera BV-2002, però creiem que ambdues actuacions haurien d'executar-se de manera tal que causessin la menor pertorbació possible als ecosistemes i paisatges de la contrada, motiu pel qual els seus traçats han de ser modificats sense que aixó hagi de repercutir en la mobilitat dels vehicles i al respecte oferim les següents opcions:
2..2.1 Viaducte de Can Ros Vial de Cornisa
El pas de la riera de Can Soler ha de reatlizart-se a través d'un viaducte que permeti la seva rápida connectivitat entre St. Boi i Sta. Coloma. La seva execució be avalada per suposar una sortida adequada a les aigües de la riera particularment en els periodes de crescuda. D'aquesta manera s'evita l'escanyament que suposa la conducció forçada sota la carretera de Can Ros. La proposta que es fa radica en que el traçat del viaducte de la riera de Can Soler coincideixi amb l'actual trajecte de la carretera de Can Ros i per tant la substitueixi. Actuar d'aquesta manera significa optimitzar les infraestructures vials de la zona i al mateix temps reduir els impactes visuals i ambientals. De considerar-se aquesta proposta serà necessari que el vial de cornisa s'acomodi a la localització del viaducte cosa que suposa l'acondicionament del tram compres entre la rotonda Pau Gassol-Cami del Llor i l'enllaç amb la Carretera de Can Ros..
2.2.2 Vial connector entre el nucli residencial programat de la Colònia Güell i la carretera comarcal BV-2002.
A aquesta intervenció s'ofereixen dues opcions:
- Orientar-lo pel municipi de Sta. Coloma, a través del territori de la Colònia Güell, però sense que això suposi modificacions de trama urbana existent
- Enllaçar-lo amb el vial de cornisa i que ja en el municipi de St. Boi i en recorregut paral·lel a la riera de Can Soler coincideixi amb l'actual de l'avinguda Lluis Companys
Aquesta segona proposta es l'opció mes favorable ja que la seva elecció suposa un respecte total al traçat de la riera de Can Soler i dona via lliure a les intervencions que en el marc de construcció del parc periurbà previst en ella es preveu realitzar. En especial destaca el seu desviament i la seva recuperació ambiental.
Fer coincidir el vial connector entre el nucli residencial programat de la Colònia Güell i la carretera BV-2002 a través de l'avinguda Lluis Companys suposarà acondicionar l'esmentada avinguda a les necessitats vials previstes. L'enllaç haurà de cobrir el trajecte que separa l'encreuament que del camí del Llor i la carretera de Can Ros just davant de l'escola Llor. Actuar d'aquesta manera suposará optimitzar les actuals infraestructures viàries, cosa que implicará mot particularment dotar de major amplada l'avinguda Lluis Companys i amb això augmentar la capacitat i fluidessa del trànsit. També suposará fixar en el seus extrems els sistemes d'enllaç pertinent amb el vial de cornisa i la carretera BV-2002. L'amplada necessaria caldrà aconseguir-la guanyant espai a la riera. Convindria també assegurar una bona permeabilitat entre el Parc de Can Soler i la Ciutat Cooperativa a través de semàfors i passos de vianants.
Actuació 3ª Parc Periurbà de Can Soler
Un cop alliberat d'infraestructures viàries el tram baix de la riera de Can Soler, una vegada traslladat el front construit de la carretera BV-2002 i una vegada aconseguit el desviament de la riera en el seu extrem més oriental el conjunt d'actuacions a realitzar han de tendir a completar la definició de Parc periurbà de nova creació de Can Soler.
En conclusió el projecte de desviament i restauració fluvial básicament preten l'eliminació de la impermeabilització del llit fluvial, la modificació de la secció transversal del llit fluvial per tal de dotar el torrent d'un marge esquerre que en aquest moment no en te. S'hauria de dotar un canal de suficient sortida per sota de la BV-2002, a través d'un tunel amb la suficient llum, la meandrització del curs fluvial per tal d'allargar-lo longitudinalment i evitar l'erosió en fondaria. La reordenacio topogràfica de tot el sector de tal manera que el material s'hagi de distribuir de forma que tot quedi en la mateixa cota, solucionat el petit monticle del marge esquerre de forma escalonada.