|
Grup Benviure |
Index
Manifest a favor de la Constitució d'un
Consorci per a la Protecció de l´Espai Natural (Agrícola-Forestal)
Serres Garraf-Ordal (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç-l´Aregall)
L’espai Serres Garraf-Ordal, comprèn municipis del Baix Llobregat
i de l’Alt Penedés: Begues, Castelldefels, Cervelló,
Gavà, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant
Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat,
Vallirana i Viladecans, Olesa de Bonesvalls, Castellví de Rosanes,
Cervelló, Corbera de Llobregat, Gelida, La Palma de Cervelló,
Martorell, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Subirats i Vallirana.
Així, els límits d'aquest espai natural reivindicat són:
pel sud la N-340; per l'est el riu Llobregat; pel nord el riu Anoia i
per l'oest la carretera BV-2428 de Lavern (Subirats) fins la C-243 i el
riu Anoia.
Des de la Plataforma demanem a les institucions publiques:
1. La constitució d´un Consorci, amb la participació
de tots els sectors implicats (administracions, pagesia, moviments socials...),
per a la protecció de l´Espai Natural Serres Garraf-Ordal.
2. Una moratoria urbanística en la requalificació i el desenvolupament
dels terrenys afectats per propers plans urbanístics en tot aquest
espai natural reivindicat fins que no es disposin dels estudis tècnics
que garanteixin la preservació de la connectivitats biológica
de tots els espais naturals de l´àrea metropolitana de Barcelona.
3. Un decidit compromís per part de les administracions publiques
per fer realitat la democracia participativa, implicant a tots els sectors
en la planificació sostenible del territori, escoltant les propostes
de la societat civil, i consensuant solucions i alternatives, tot establint
comissions mixtes de treball, amb estudis imultidisciplinars dels territoris
en situació de conflicte (valor natural, patrimonial, biològic,
cultural, paisatgístic...), realitzats per equips de tècnics
independents, consensuats per tothom.
4. Que es tingui en compte la preservació d’aquest espai
natural al Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona
(actualment en elaboració) i als diferents estudis que porte a
terme la Generalitat de Catalunya (Pla de connectivitat, Xarxa Natura
2000, etc...)
SITUACIONS QUE ENS PREOCUPEN I DENUNCIEM
Volem manifestar la nostra preocupació i, alhora, denunciem diverses
situacions molt preocupants pel present i futur de les nostres localitats
i comarques, que estan inserides en aquests espais naturals que volem
protegir:
A Gavà, es pretén desenvolupar el Pla de Ponent, situat
a l'indret natural del Pla de Carat. Aquest sector, de 200 hectàrees,
és el més extens que queda per urbanitzar a l'àrea
metropolitana de Barcelona i significarà una transformació
radical de Gavà. El projecte preveu 4.749 habitatges nous. Amb
això quedarà desmantellada aquesta àrea natural que
és l'únic connector biològic i natural entre el Parc
Natural del Garraf i l'espai natural del Delta del Llobregat. Es vol urbanitzar
les últimes 200 Ha. de boscos i camps que queden entre Gavà
i Castelldefels, per construir uns 5.000 pisos, el 70% com a mínim
de renda lliure (a 40, 50 i 60 milions). Aquest projecte incrementa en
un 25% l'edificabilitat prevista actualment al PGM, i a més posa
en perill múltiples jaciments històrics i arqueològics
que hi ha a la zona (un poblat ibèric, una vil•la romana,
una torre de defensa declarada Bé Cultural d'Interès Nacional,
etc).
Castelldefels és un municipi que ha experimentat un gran creixement
de població, amb una manca de planificació dels equipaments
necessaris. Diverses actuacions municipals han tingut el rebuig d´una
part força significativa de la població: Posada en marxa
del Parc Temàtic, que ocuparà 75 ha de zona verda i terrenys
destinats per a equipaments municipals; pèrdua de l´espai
de connectivitat de la Riera dels Canyars - dins dels límits del
futur Espai Natural Garraf-Ordal- on s´estan constrïnt 1.500
habitatges.
A Begues, la Coordinadora Natura Pou del Glaç, denuncia els següents
temes: Destrucció de la riera (vegetació relictual, llocs
de cria indispensables per amfibis i polla d'aigua, eliminació
de refugi per altre fauna) per la variant i per les "neteges"
fetes amb excavadora. Una fase de la variant en projecte podria destruir
el tram del Pou de Glaç, de gran interès biològic
i històric. Fort creixement demogràfic i urbanístic.
En pocs anys s'ha doblat la població, i actualment hi ha molts
plans parcials en procés d'aprovació, que acceleraran el
creixement. Comporta una pèrdua d'espais agrícoles i forestals,
i una gran presió sobre el medi. Pedreres del Montau: destrucció
irremediable d'un paratge de gran valor. Ja s'han eliminat els millors
poblaments de margalló coneguts a Catalunya, amb exemplars de port
espectacular. Fragmentació dels hàbitats faunístics
per les carreteres (Central elèctrica, variant) i les tanques metàliques
(aquestes especialment als plans de l'Alzina). Risc d'incendis forestals.
Si algun dia es fa un pla de prevenció, aquest podria causar greus
perjudicis ambientals si s'obren pistes i tallafocs en indrets ben conservats.
A Viladecans preocupa la recuperació de la muntanya de Sant Ramon,
que actualment en una situació de degradació, i també
preocupa la recuperació de les zones humides del Delta. Alhora,
moltes entitats s´han unit per protestar contra la realització
del camp de golf, ja que afecta a la reserva natural del sector Remolar-Filipines
del Delta.
A Sant Boi, està pendent un pla d´actuació urbanística
a la zona de La Riera de Can Soler; és l'última riera que
resta sense canalitzar d´aquest municipi, ja que les altres han
sigut engolides per l'expansió urbana. Per tant la seva importància
com a element
equilibrador del territori és cabdal,
sobretot pel que fa a la recàrrega natural dels aquífers
del Delta i la Vall Baixa del Llobregat, i perquè conecta dos ambients
ben diferents, la muntanya i la plana. Alhora, a Sant Boi es lluita per
la preservació de les zones 21 (Can Carreres, Panasfalto i Eucaliptus).
Alhora, es demana que s´aturi el gran parc d´oci (sector Oasis)
que es vol construir a la façana de la ciutat, i es cerquin alternatives
de consens amb les entitats.
A Santa Coloma de Cervelló s'està desenvolupant un Projecte
d'Urbanització en un sector ubicat a sobre de la Colònia
Güell, i en terrenys situats als termes municipals de Santa Coloma
de Cervelló (50 Ha.) i de Sant Boi de Llobregat (10 Ha.). Es pretén
edificar a l'entorn de 1.200 habitatges. Aquest espai té unes particularitats
que convé assenyalar donada l'important impacte que pot tenir aquest
projecte: Els terrenys majoritàriament de propietat pública
(Generalitat-INCASOL, Consell Comarcal, Diputació de Barcelona,)
estan integrats dins dels límits del futur Espai Natural, proposat
en l'estudi fet per la Diputació, a instàncies dels municipis
i tenen un valor molt important doncs constitueixen una connexió
biològica entre el Montbaig-Montpedrós - Puig Vicenç
i la vall baixa del riu Llobregat. Al mateix temps, la Colònia
Güell, declarada patrimoni artístic és un del pocs
nuclis urbans d'una comarca tant castigada com la nostra, que manté
un interès històric i cultural ben evident.
A Sant Climent de Llobregat es preveu la construcció de 300 habitatges
a la zona de Can Molins, fent-se un procés especulatiu en terrenys
de propietat pública, just a la falda de la muntanya de Sant Ramon.
Les entitats estan exigint que s´aturi aquest projecte.
A Sant Vicenç dels Horts, preocupa la precària situació
de la ribera del riu Llobregat i de les dues rieres del municipi (riera
de Cervelló i de Torrelles). Les entitats estan treballant per
a que es recuperi tots aquests espais naturals després de les obres
de l'autovia i el TGV, tal i com consta al pla compensatori de les obres.
A més s'està lluitant per aconseguir crear unes zones humides
en un dels meandres del riu (molt a prop dels Aiguamolls de Molins). Per
altra banda, preocupa el projecte urbanístic conegut com a "Nova
façana del Llobregat" que pretén requalificar sol agrari
per a construir 1.280 habitatges, zones industrials i comercials. Es dóna
el cas que aquest mateix Ajuntament, el 1998, va incorporar-se al Consorci
del Parc Agrari del Baix Llobregat, pensat i concebut per protegir i potenciar
l'activitat agrària, que compleix les funcions ambientals i d'equilibri
del territori i assegura el manteniment i la preservació d'un patrimoni
que dóna identitat també a la nostra comarca. La construcció
de la façana del Llobregat suposaria no només l'eliminació
dels darrers camps de Sant Vicenç i la massificació urbanística
d'un terreny a priori destinat a conreus, sinó la limitació
definitiva (pel nord) del Parc Agrari i Forestal del Baix Llobregat.
A Torrelles de Llobregat cal mantenir l´agricultura de muntanya
que permet conservar el mosaic de boscos i conreus que tant caracteritza
aquest municipi. Cal donar ple suport a la pagesia perque pugui continuar
conreuant els camps de cirerers i altres arbres fruiters, així
com els horts existents a la vora de rieres i torrents. Ens preocupa l´expansió
urbanística, especialment en algunes zones de municipis veins,
que impedirien la connexió biològica dels boscos i conreus
de muntanya amb els camps del pla i la ribera del Llobregat. Cal millorar
l´estat actual de la Riera de Torrelles. Està afectada per
la
contaminació, perque per la seva llera
hi passen, en diversos trams, els col.lectors d´aigües residuals
amb el seu impacte visual i amb la constant aportació d´aigües
residuals. Pels abocaments incontrolats, per les obres a la ribera, per
la sostracció il.legal d´aigua, etc. Tot i aquests problemes
encara conserva prou valors naturals per, invertint l´actual tendència,
recuperar-la. També hi ha l’amenaça d’un pla
urbanístic a Can Coll i s’ha constituit la plataforma “Salvem
Can Coll”
A Pallejà preocupen temes com: el pas del T.G.V., la consolidació
del bosc de Ribera, la connectivitat i accessibilitat al riu Llobregat,
la preservació de les condicions de l'ecosistema fluvial. Es denuncia
la manca de sostenibilitat i de criteris ecològics davant la Nacional
340. Manquen mesures de prevenció per l'impacte acústic
i visual. La defensa i preservació de la Riera Fonda com a corredor
natura, i la defensa de les rieres i fonts de Pallejà. Manca un
control del creixement urbanístic cap a la muntanya i el desenvolupament
d'un pla estratègic integral defensant les clau 21 com a zones
no urbanitzables. Pallejà necessita desenvolupar el poble pels
ciutadans, disminuint el pas progressiu dels cotxes pel centre urbà
amb la potenciació dels aparcaments dissuassoris i la incentivació
de l'ús de la bicicleta. Les entitats defensem una política
educativa de viure cap a la muntanya i el riu, consolidant els corredors
d'esbarjo entre els pobles veïns.
Sant Andreu de la Barca té 5.52 km2 i uns 23.000 habitants aproximadament.
Això el fa un municipi densament poblat. Es troba localitzat a
la vall baixa en un meandre del riu Llobregat, lloc que té gran
predominància d'indústria i d'infrastructures viàries.
A nivell territorial, aproximadament un terç de la superfície
del municipi és industrial, altre terç habitatges i l'altre
terç muntanyes, que el Pla General d'Ordenació Urbana recull
com a terreny d'interès paisatgístic-ecològic. La
pressió urbanística ha fet que les zones 21 estiguin cobertes
en la seva totalitat. Hi caldria una gestió per evitar els impactes
negatius de l'ús social del bosc i la freqüentació
excessiva i incontrolada (abocaments de deixalles a les voreres del camí
de Corbera, sotabosc degradat, erosió del sòl, aigües
residuals a les rieres de Corbera i del Palau...).També l'alt creixement
industrial durant els darrers 30 anys ha provocat contaminació
en l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca i del riu Llobregat
per la mala gestió del control d'activitats. Hi ha gran densitat
industrial, que geogràficament s'acobla amb la indústria
de Castellbisbal per la banda dreta del riu. Ens veiem afectats també
per exemple pel polígon industrial Sant Vicens de Castellbisbal
en referència amb la contaminació atmosfèrica i acústica.
Sant Andreu pateix una important contaminació acústica provocada
per la fàbrica Celsa i la circulació de vehicles.
A Cervelló hi ha diverses problemàtiques: - Fonts i una
històrica Resclosa destrossades. L'aqüífer que alimentava
la riera permanentment ha sigut absorbit totalment per Vallirana, sense
deixar un cabal ecològic.-Construcció d'una variant de 4
carrils, amb un traçat especulatiu de màxima destrossa.
-Destrucció d'un bosc a les afores, per construïr un camp
de futbol-quan ja n'hi ha un!!-La gran majoria de les fonts, declarades
no potables. - Preocupació per la qualitat, quantitat i ubicació
de nous projectes urbanístics i el seu impacte en el medi natural
i la forma urbana. Actualment, preocupació per l'entrada del poble.
-Congelació del Precatàleg del patrimoni històric,
amb la conseqüent manca de protecció dels elements pre-catalogats.
-Insuficient diàleg amb la societat civil alhora de prendre importants
decisions de caire urbanístic i social. Problemes a Can Casildo,
Sant Ponç i Urbanització Puigmontmany
A La Palma de Cervelló, el Pla de Sant
Joan, actualment sòl no urbanitzable (SNU) és un espai divers
amb hàbitats rics i gens fragmentats, que actua d'element connector
entre el Massís d'Ordal i la Serra de Collserola. Aquest espai,
força pressionat, per la seva situació
geogràfica i la seva insolació corre un greu perill de ser
requalificat en el nou Pla General com a sòl urbà. Les activitats
extractives al Pla de Sant Joan tenen un impacte sobre els Sistemes Naturals,
impacte visual important i elevades emissions de pols. La proposta de
la variant de la carretera BV- 2421, al seu pas per la Palma, malmetria
de forma irreversible la Riera de Rafamans i una part important de la
zona boscosa al marge dret de la riera. La variant de la N -340, no preveu
mesures correctores especials al seu pas pel municipi: Protecció
de fauna, continuïtat dels Sistemes naturals i continuïtat de
les Vies Rurals existents. La Riera de Rafamans, rep abocaments d'aigües
residuals tant industrials com urbanes que empitjoren notablement la seva
qualitat ecològica.
Corbera és un municipi situat al centre de les serres d'Ordal i
l'Aragall, envoltat d'una important massa forestal que està quedant
fragmentada i en greu amenaça per culpa de l'expansió de
les múltiples urbanitzacions. El sostre de creixement de població
marcat (30.000 habitants) va en contra de tota racionalitat i el futur
no s'albira sostenible, com ho demostra el deteriorament ambiental. La
solució és una nova cultura urbanística que garanteixi
la interconnexió d'aquests espais, recuperant els senders de muntanya,
tirant endavant els projectes de protecció i gestió del
bosc, de les rieres i de les fonts (en greu estat de salut) i de tot el
patrimoni natural, històric i cultural. Urbanització Corbera
2000.
A Vallirana, una problemàtica que se'ns presenta és el ema
de les pedreres que actuen a banda i banda de la carretera. Aquestes pedreres
tenen un concessió d'espai determinada, delimitada per uns camins
carreters. Entre ells, van variant aquests camins per tal de tenir més
terreny al seu favor. Per altra banda, es tracta d'una zona càrstica
important i les extraccions estan fent desaparèixer avencs i coves.
Abocadors incontrolats, hi ha punts de deixalles importants al Lledoner.
Hi ha itineraris circulars marcats amb uns pals senyalitzadors, que per
explotacions de tala d'arbres s'han arrencat, sense posar-los en un altre
lloc, eliminant la senyalització. Una problemàtica important
és la pedrera del coll de l'Ordal que venta tota la pols sobre
la vall del Lledoner i que funciona sense cap tipus de filtre, aprofitant
l'aire i incidint negativament sobre el P.E.I.N. de l'Ordal.
A Castellví de Rosanes no hi ha els greus problemes que tenen altres
municipis del Baix Llobregat, si bé les complicacions ambientals
venen dels pobles veïns. La reduïda zona industrial crea petits
problemes d'abocaments al riu Anoia, que estan en vies de solució.
La situació dels camins veïnals dins dels boscos crea dificultats
per l'accés als mateixos tant dels bombers com dels veïns.
Problemes a la zona de Can Xandri.
A Castellbisbal (Vallès Occidental), les entitats reivindiquen
la creació d'un passadís ecològic que interconnecti
la zona fluvial, les rieres, Collserola i els espais naturals reivindicats
al Baix Llobregat.
A Martorell, Solvay i Gaz de France pretenen posar en marxa una central
tèrmica que tindrà un gravíssim impacte sobre la
salut de les persones, suposant -alhora- una degradació mediambiental
sobre els espais naturals que demanem protegir, així com l'augment
de l'emissió de gasos que provoquen l'efecte hivernacle. S´ha
constituït la Plataforma Anti-Tèrmica. D´altra banda,
el projecte de construcció de la nova carretera C-243 entre Sant
Sadurní d'Anoia i Martorell, al seu pas pel mig del nostre municipi,
suposa una agressió contra el medi natural de la ribera de l'Anoia
i les hortes que l'envolten.
A Subirats (Alt Penedès) es reclama una
moratòria per la requalificació de terrenys per fer-hi polígons
industrials. El pas del T.G.V. que a Subirats suposa la desaparició
de Pas de Piles i un fort impacte visual i paisatgístic. Demanem
que la part forestal de Llevant de
Subirats sigui l'ampliació del Parc del Garraf. Cal desenvolupar
la Zona de P.E.I.N. i sobre tot a la zona de la Pedrera "El Telègraf".
A Gelida (Alt Penedès), l'Ajuntament ha demanat el canvi de qualificació
de 14 hectàrees de terreny agrícola no urbanitzable, per
convertir-los en un nou polígon industrial "Can Joncoses",
amb l'únic argument que s'ha esgotat el sòl existent. Aquesta
intervenció en mig de la vall de l'Anoia, en una zona plana tradicionalment
agrícola, seria el desencadenant d'una forta pressió sobre
les explotacions agrícoles veïnes i tindria un negatiu impacte
paisatgístic. En el terme de Gelida, la presència de dues
urbanitzacions (Martivell i Safari) en el massís de l'Ordal fa
que calgui ser especialment curosos amb l'impacte d'aquestes urbanitzacions
en aquest indret i preveure mesures que evitin riscos. També ens
preocupa el veïnatge amb la Pedrera del Telègraf.
Al conjunt del Penedès, on si s´executen tots els projectes
hi aura 55 polígons industrials, es podria posar en perill la continuïtat
i viabilitat d'una economia basada en la vinya, el vi i el cava, si no
s'aturen les intervencions aïllades dels municipis que es rendeixen
a fortes pressions especulatives d'aquells que veuen en una comarca de
tradició vitivinícola una reserva de sòl per a futures
operacions urbanístiques. El Consell Comarcal de l'Alt Penedès
ha aprovat per unanimitat demanar als municipis l'aplicació d'una
moratòria per aturar noves requalificacions urbanístiques
mentre no estigui enllestit el pla director que harmonitzi les actuacions
de cada municipi de la comarca.
Tot aquest conjunt de problemàtiques demostra que el PGM (Pla General
Metropolità) de 1976 s'ha demostrat insuficient per a garantir
l'equilibri entre el medi ambient i el desenvolupament urbà. La
realitat de la terciaritzaciò i la suburbialització de la
comarca del Baix Llobregat i la creixent pressió urbanística
que està afectant al Penedès respecte a les necessitats
de la "gran Barcelona" no han parat d'augmentar, així
com la pressió especulativa sobre el sòl no urbanitzat (agrícola
i forestal), així com la imposició de noves infraestructures
que estan destrossant la comarca: ampliacions viàries, ampliació
de l´aeroport, el TGV, ara se'ns vol imposar la central tèrmica
de Gaz France i Solvay a la castigada zona de Martorell.
DEMANEM COHERÈNCIA ENTRE EL QUÈ
ES DIU I EL QUE ES FA
El Pla Territorial Metropolità, encara pendent de desenvolupar,
hauria de contemplar, dins del conjunt d'espais oberts, la delimitació
d'uns separadors, espais destinats a garantir el trencament de la taca
d'oli del creixement urbà, en aquells indrets on l'orografia, la
hidrología o els valors forestals o agrícoles fan necessària
la seva protecció, lligat al model territorial global.
El Programa d'Actuació Comarcal (P.A.C.) del Baix Llobregat, fase
II (1994) en compliment de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització
comarcal de Catalunya, estableix en una de les seves determinacions de
l'àmbit territorial: "Apartat C : Una
defensa radical dels espais buits i de les reserves de sòl per
a usos adients, tant si són locals com metropolitans. El Consell
Comarcal del Baix Llobregat durà a terme una defensa radical dels
"espais buits" que hi ha a la comarca, dels boscos i les zones
"lliures permanents", dels espais naturals protegits, del litoral
i de les platges, de les lleres del riu Llobregat i les rieres afluents,
etc..., com el millor patrimoni territorial que serà tramés
a les noves generacions per al recolzament de la seva dinàmica
local".
PROPOSEM UNA MORATÒRIA URBANÍSTICA
I LA CREACIÓ D'UN CONSORCI QUE PROTEGEIXI AQUESTS ESPAIS NATURALS
Per tot això, donat que aquests projectes o plans urbanístics
són qüestionats per amplis sectors ciutadans, proposem que
les administracions competents i, més en concret, els ajuntaments
implicats, acordin una moratòria urbanística, i convoquin
una taula de diàleg amb tots els sectors implicats a cada municipi.
1. Proposem que en els municipis afectats per possibles planejaments urbanístics
en zones urbanitzables no programades (anomenades "zones 21"pel
PGM, en el cas dels nuclis urbans de la primera corona metropolitana),
es constitueixin comissions de treball, integrades per les entitats socials
i ecologistes, pagesos, veïns i propietaris, i un equip d'experts
independents (advocats, urbanistes, paisatgistes, geògrafs, biòlegs...),
seguint l'exemple de l'Ajuntament de Sant Boi, per tal de realitzar un
estudi integral i específic de cada territori objecte de polèmica,
i realitzar propostes de viabilitat, el màxim de consensuades.
Les AGENDES 21 i els Consells del Medi Ambient que s'estan desenvolupant,
o pendents d'inici en molts municipis, haurien d´ésser eines
molt útils per a materialitzar aquestes propostes, tot apostant
per uns municipis cohesionats i sostenibles. Reclamem una autèntica
DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA.
2. Alhora, demanem als Consells Comarcal del Baix Llobregat i al Consell
Comarcal de l´Alt Penedès que assumeixin les seves responsabilitats
i competències que els dóna la nova Llei d'Urbanisme i que
es tinguin en compte les idees assenyalades en aquells plans resultants
de l'aplicació de la nova Llei d'Urbanisme (22 de febrer de 2002)
pel Parlament de Catalunya, i que lideri davant dels municipis la necessitat
d'adoptar aquestes moratòries, retirades de projectes o requalificacions
urbanístiques, i que impulsi la constitució d'un CONSORCI
d'aquests Espais Naturals esmentats. Cal que hi hagi una planificació
intermunicipal territorial, amb un Pla Director, modificant el Pla General
Metropolità i, si s'escau, altres plans generals
3. Per a garantir tot això, proposem la constitució d'un
CONSORCI, una entitat de gestió, integrat per les administracions
públiques (Ajuntaments, Consells Comarcals, Generalitat, Diputació,
Mancomunitat de municipis de l'àrea metropolitana, món de
la pagesia, propietaris, moviments cívics ), per tal de què
es
pugui realitzar una gestió integral del territori esmentat, amb
les seves riqueses naturals, forestals, agrícoles, patrimonials,
històriques i culturals.
4. Cal que es faci un estudi sobre ambiental integral de tota la zona
nord (Serres d´Ordal-L´Aregall), seguint el model fet a la
zona sud (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç).
5. Fem una crida a tota la ciutadania, entitats i partits polítics,
així com a tots els governs municipals (als quals es farà
arribar una proposta de moció de suport per aprobar en un Ple)
perquè donin suport a aquest manifest en favor de la constitució
d'un òrgan de gestió i protecció per a l'Espai Natural
(agrícola-forestal) SERRES GARRAF-ORDAL (Montbaig-Montpedrós-Puig
Vicenç-L´Aregall. Ben segur que aquest és un dels
millors llegats que podrem deixar a les generacions futures de les nostres
comarques.
Sant Andreu de la Barca , 26 de gener de 2006
"La unió fa la força... si actuem localment i -alhora-
pensem globalment"
ADHESIONS AL MANIFEST COMARCAL EN FAVOR DE LA
CONSTITUCIÓ D´UN CONSORCI PER A LA PROTECCIÓ DE L´ESPAI
NATURAL (agrícola i forestal) SERRES GARRAF-ORDAL
Federació d´Associacions de Veïns del Baix Llobregat
- Centre d´Estudis del Baix Llobregat - MOVIBAIX - CC.OO. Baix Llobregat
- CGT- USTEC - DEPANA - Equip de Comissariat de la Demarcació del
Baix Llobregat/Garraf/Alt Penedès de Minyons Escoltes i Guies Sant
Jordi de Catalunya - ELS VERDS (Confederació Ecologista de Catalunya)
- Acció Ecologista (Ecologistes en Acció de Catalunya) -
CEPA - Joventuts d´Unió Democrática de Catalunya -
Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) - Jove Esquerra Verda- Esquerra Unida
i Alternativa (EUiA) - Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) - Joves
d´EUiA - JERC - Agrupament Escolta i Guia GARBÍ (Viladecans)
- Unió de Consumidors de Catalunya - Fòrum per Colòmbia
- HOAC - JOC - Associació Bosses de Pobresa i Ajuda al Necessitat
- JERC - Amics de la Bici - GLOMA (Sant Vicenç dels Horts) - Mestres
per Bòsnia - USTEC - Comitè Òscar Romero- PRODEMA
- Programa Mediterrània (Fons Mundial per la Natura) -- Centre
d´Esplai Trencadissa (Martorell) - Associació Naturalista
Torrellenca "La Formiga" (Torrelles de Llobregat) -- A.V.V.
La Muntanyeta (Castelldefels) - Acció Ecologista de Cornella -
Associació Cultural Illacrua (Barcelona)- Associació per
a la Conservació de la Colònia Güell (Sta.Coloma de
Cervelló) - Associació Ecologista "La Sopera"
(Sant Fost de Campcentelles) - Quercus (Gavà) - Coordinadora contra
la
marginació de Cornellà - Recibaix
- GEM de Corbera- Grup Natura e Iniciativa per Castellví - DEMAC
(Castellbisbal) - Entesa per Pallejà - Plataforma Cívica
per Sant Vicenç dels Horts - Comunitat Cristiana Popular de Gavà
- Comunitat Cristiana Joan N. García-Nieto - Comunitat Cristiana
Linda Vista (Cornellà) - Mesa Cívica de Cornellà
- Justicia i Pau - Ateneu Llibertari-Resistència Antifeixista -
Solidança - La Lokeria - Associació de Familiars de Malalts
d´Alzheimer - Esplai Espurnes (Esplugues de Ll.) - Castellers de
Cornellà - Associació Juvenil Esplai Pingüí
(Sant Andreu de la Barca) - Centre d´Esplai El
Nus (Sant Joan Despí) - CIJ Mowgli (Cornellà) - Grup de
Fotografia La Finestra (Sant Joan Despí) - Centre d´Esplai
Xixell (L´Hospitalet) - Club Sanfeliu (L´Hospitalet) - Centre
Medi Ambiental L´Arrel (Sant Joan Despí) - Club d´Esplai
El Tricicle (Sant Joan Despí) - Club d´Esplai Pubilla Cases-Can
Vidalet (L¨Hospitalet) - Cànem-Ecologistes en Acció
(Mollet) - Club d´Esplai La Florida (L´Hospitalet) - Grup
Ecologista Món Verd (Barcelona) - Club d´Esplai Diversitat
Lúdica (Sant Feliu de Ll.) - Centre Esclat (Bellvitge) - L´Avenç
de Cornellà - Federació d´AA.VV. de Cornellà
- Psicòlegs sense fronteres- - Grup Rasen - Art Públic -
Club 8 - Grup Stidna - Acció Ecologista de Cornellà - Asociación
de Forestales de España - Castellers de Cornellà - Agrupament
Escolta i Guía Garbí (Viladecans) - Grup de Medi Ambient
de Montcada i Reixac-Ecologistes en Acció de Catalunya - Escola
d´Adults Eramprunyà (Gavà) - Associació Catalana
de Professionals - Associació de Veïns de Cervelló
- Plataforma contra el Pla de Ponent (Gavà) - GEM de Corbera -
Martorell Viu - Grup de Recerca de Cervelló - Grup d'Estudis del
Medi (GEM) Corbera de Llobregat; ERC-Corbera de Llobregat; Iniciativa
per Castellví; Associació de Veïns de Cervelló;
Grup de Recerca de Cervelló; ERC-Cervelló; ERC-Gelida; El
Pèlac de La Palma de Cervelló; Associació Martorell
Viu; Plataforma Martorell; Entesa per Pallejà; ERC-Pallejà;
DEMASAB de Sant Andreu de la Barca; Grup Medi Ambient Subirats; ERC-Subirats;
Grup Excursionista de Vallirana; EUiA Vallirana; Grup de Geògrafs
per l'ecologia social 2- GES - SANT BOI: Federació d´Associacions
de Veïns de Sant Boi - Grup Ecologista CASES - Grup Ecologista ENCINA-
Grup Benviure - Fundació Marianao (Casal Infantil i Juvenil de
Marianao) - CEIP Rafael Casanova - CEIP Marianao - Slobodni Narodi - CEIP
Fernández Lara - AMPA Marianao - Col.legi Santo Tomás -
CEIP Amat Verdú - Iniciativa per Catalunya-Verds - CEIP La Parellada
- AMPA CEIP Benviure - Associació Amics de Gorki - AMPA CEIP Marianao
- Centro Castellano-Leonés - Comunitat de germanes Carmelites Vedrunes
- Gimnàs Olímpic -Associació de Dones Esclat - Associació
Vida - Tothom - Centre Obert Don Bosco - Esplai Arrels (Parroquia M.Auxiliadora)
- Asociación Romaní de Sant Boi - Cooperadors Salesians
- Escola Salesiana - CEIP Antoni Tàpies - Associació de
Pensionistes i Jubilats de Camps Blancs - Casal d´Amistat Català-Cubà
de Sant Boi - Mesa Cívica pels Drets Socials de Sant Boi - Ateneo
Libertario - Objetivo Vivir - Esglèsia Evangèlica Llibertat
- CEIP Ciutat Coooperativa - Cultura Viva Santboiana - U.D. Marianao-Poblet
- CEIP Montbaig - Club de Fútbol Cooperativa - Tots som santboians
- IES Itaca - Pedagogium COS - Escola Sant Josep - Plataforma contra les
línies d´alta tensió de Sant Boi - Associació
Gent Gran C.Cooperativa-Molí Nou - Peña Madridista - Plataforma
pro-Biblioteca Pública - Esplai Cargol - Ateneu Santboià
- Escola Sagrat Cor-Vedruna - Veïns de Torrelavila -Casal Popular
Independentista de Sant Boi - APADO - Esplai L´Esquitx - AMPA Escola
Sagrat Cor-Vedruna - Claustre de Professors IES Marianao -PRODEMA - Club
Esportiu Orient Boi - Grup de Joves Xivarri - Escola de
Música Pilar Villanueva - Consell Esc..IES Marianao - Esplai Alosa (Parròquia St. A. M.Claret)- Esplai Eixida de Camps Blancs - CEIP La Parellada - CEIP Antoni Tàpies - Jesús Hernández (regidor PP- Ajuntament de Sant Boi) - Consell Escolar IES Marianao –
(La llista continúa oberta ) Per a qualsevol comunicació:
Plataforma Serres Garraf-Ordal, Fundació Marianao C/ Girona, 30
- 08830 - Sant Boi de Llobregat - Te!. 93-630.30.62. Fax: 93-654.60.79
- e.mail: garraf_ordal@hotmail.com
Aturem l´especulació urbanística i preservem el nostre
patrimoni natural per a les generacions presents i futures!
PARTICIPA A LA PLATAFORMA. SERRES GARRAF-ORDAL. COMPTEM AMB TÚ!!
Adhesió a la PSGO
Adhesió al Manifest en favor de la Constitució
d´un Consorci per a la Protecció de l´Espai Natural
(agrícola i forestal) Serres Garraf-Ordal (Montbaig - Montpedrós
- Puig Vivenç - l'Aragall)
L 'E n ti ta t ...................................................................................
Amb domicili a ................................................................................................................
Conscient de que cal protegir per a les generacions presents i futures
el nostre patrimoni natural, demana a les institucions públiques
la constitució d´un Consorci per a la protecció de
l´Espai Natural Agrícola i Forestal de les Serres Garraf-Ordal
(Montbaig - Montpedrós - Puig Vivenç - l'Aragall) i, alhora,
sol.licita una moratòria, retirada o la requalificació dels
terrenys afectats per propers plans urbanístics, que es volen desenvolupar
en aquests indrets, majoritàriament en les anomenades zones 21
(sòl urbanitzable no programat). Amb això es vol assegurar
la connectivitat biològica de tots els espais naturals de l´àrea
metropolitana de Barcelona.
La nostra entitat s´adhereix al Manifest impulsat per la Plataforma
per a la protecció de l´espai natural (agrícola i
forestal) de les Serres Garraf-Ordal (Montbaig - Montpedrós - Puig
Vivenç - l'Aragall). Fem una crida a tots els ciutadans i entitats
de la comarca del Baix Llobregat i de l’Alt Penedés a que
donin suport a aquest manifest per a la constitució de l´Espai
Natural (Agrícola-Forestal) de les Serres Garraf-Ordal. Ben segur
que és un dels millors llegats que podrem deixar a les generacions
futures de la nostra comarca.
També demanem que es tingui en compte aquest espai al Pla territorial de l'àmbit metropolità de Barcelona (actualment en elaboració) i als diferents estudis que esta portant a terme la Generalitat de Catalunya (Estudi de connectivitat, Xarxa Natura 2000, etc...)
N om i cognoms: ....................................................................................................................
C à r rec: ..............................................................................................................
D NI:
SIGNATURA
SEGELL DE L'ENTITAT
...................................... ........... a.......de .................de ..............
Enviar quan més aviat millor a: Plataforma Serres Garraf-Ordal, Fundació Marianao C/ Girona, 30 - 08830 - Sant Boi de Llobregat - Te!. 93-630.30.62. Fax: 93-654.60.79 - e.mail: garraf_ordal@hotmail.com
NOTA: També us informem que ens hem constituït com Associació
Plataforma Serres Garraf-Ordal i qui estigui interesat es pot fer soci
a titol individual.
PROPOSTA DE MOCIÓ PER A LA SEVA APROVACIÓ EN ELS PLENS MUNICIPALS DELS AJUNTAMENTS DEL BAIX LLOBREGAT 1 L'ALT PENEDÈS
El Ple municipal de
Ha arribat al següent acord:
? .Atès que nombroses entitats i ciutadans del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès han expressat la necessitat de protegir el nostre patrimoni natural, mitjançant la constitució de l'Espai Natural (Agrícola-Forestal) SERRES GARRAF-ORDAL, que avarca la serralada del Garraf fins a l'Ordal, integrant el Montbaig, Montpedrós -Puig Vicenç, Serres d'Ordal i l'Aregall.
? Atesa la gran importància que té tot aquest patrimoni natural per la sostenibilitat mediambiental i social de la nostra comarca i del país, i la importància que té (defensa dels. valors que caracteritzen aquest espai, i vetllar perquè aquests valors, es protegeixin 1 es potenciïn.
? Atès que, el Parlament de Catalunya, va aprovar el Pla Territorial General de Catalunya, on s'inclouen diversos parcs agrícoles, entre els quals hi ha el denominat "Parc agrícola Garraf-Ordal", que coincideix en gran mesura amb els límits proposats per la proposta de l'Espai Natural (agrícola-forestal) Serres Garraf-Ordal (MontbaigMontpedrós-Puig Vicenç-0rdal-L' Aregall).
ACORDEM EL QUE SEGUEIX:
? Donem suport a la creació d'una figura administrativa que contempli la protecció de l' espai agrícola-forestal que abasta la serralada del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç Serres d'Ordal i l'Aregall, per tal d'aconseguir el seu reconeixement oficial com a part molt important de l'Anella Verda de la Regió Metropolitana de Barcelona.
? Treballarem perquè aquest espai sigui reconegut com a factor
de reequilibri territorial de la nostra comarca, tan densament urbanitzada
i travessada per infinitat d'infraestructures.
? Tenim la voluntat política de preservar d'un possible creixement urbanístic especulatiu els espais no urbanitzables de les nostres poblacions, per mantenir i millorar els valors ecològics del territori i la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes.
? Expressem el nostre compromís de declarar moratòries urbanístiques en aquells sectors susceptibles de planejament urbanístic o en tràmit, tot impulsant la creació de comissions de treball, integrades per tots els sectors implicats (entitats socials, polítiques i ecologistes, pagesos, veïns, propietaris, tècnics municipals), i un equip d'experts independents (advocats, urbanistes, paisatgistes, geògrafs...), per tal de realitzar un estudi integral i específic de cada territori objecte de polèmica, i realitzar propostes de viabilitat, el màxim de consensuades.
(Per aque!!s munícipiss que no tenen constitui't
encara el Conse!! del Medí Ambíent í/o no s'ha implementat
1 'Agenda 21)
? Alhora, acordem posar en marxa el Consell Municipal de Medi Ambient,
com una eina molí important per impulsar la participació
ciutadana i, alhora, acordem sol•licitar el desplegament de l'Agenda
21, per tal de realitzar un diagnòstic mediambiental integral del
nostre municipi, amb les propostes d'actuació corresponents.