Informe de gestió - 2002 INFORME DE GESTIÓ DEL GRUP BENVIURE ANY 2002 Sant Boi, Decembre 2002 MEMÒRIA D'ACTIVITATS DEL GRUP BENVIURE Ø CONSELL DE MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT El Grup Benviure ha participat a totes les reunions del CMAiS i ha col·laborat a les següens comisions: Zones 21 Residus Mobilitat Telefònia mòvil Ha presentat diferents propostes: Zones 21 Proposta alternativa pels camins de Can Carreres Vell PROPUESTA DEL GRUP BENVIURE SOBRE EL CAMINO DE CAN CARRERES Se realiza una visita al Núcleo antiguo de Can Carreres el 19 de octubre de 2002, a las 9 horas. Participantes: Por el Ayuntamiento: Ø Pepe Saavedra. Regidor de Medi Ambient Ø Xavier Listosella. Cap Dep. Planejament Urbanístic. Ø Rosa Cifuentes. Técnica de Medi Ambient Por el Grupo Benviure: Ø Josep Castillo Ø Joan Mañas Ø Salvador Mateu Ø Montserrat Piquer Vecino de Can Carreras: Ø Fernando Puig Por la Asociación de Vecinos de Can Carreres: Ø José Manuel Pérez De acuerdo con la propuesta del Grup Benviure, "Que el camí en el seu inici sigui de dos sentits i al arribar al nucli antic, pugi cap a la dreta i passant pel darrera de les edificacions, fent forma d'anell i tornant a empalmar a través del carrer que travessa el Nucli Antic de Can Carreres (en aquest carrer s'hauria d'eliminar una barana i un pou mort que hi ha i que esta contaminat. Cal tenir en compte que aquest vial per la banda de muntanya faria de franja contra incendis" presentada al Ayuntamiento, la visita se centra en tres aspectos: el técnico, el medio ambiental y el de la movilidad. 1. Técnico Sobre el terreno y basándonos en planos de la zona, se observan unas características topográficas que hacen que técnicamente, la propuesta del grupo Benviure sea viable. Representa el vial de menor recorrido para atender los accesos del Caserío Antiguo de Can Carrerres. Es el más económico en cuanto a su construcción y su posterior mantenimiento. En su ejecución: a) No se dañan los valores paisagísticos de la zona. b) No afecta los valores arquitectónicos del Núcleo Rural Histórico. c) El terreno afectado corresponde a puntas extremas de fincas (no parte ninguna finca). Su base es pedregosa y de bajo valor agrícola. La mayor parte llevan más de 40 años abandonadas. d) Para facilitar mejor el paso de vehículos de servicios, en la calle actual que atraviesa el núcleo antiguo, se comprueba la necesidad de eliminar: una baranda (sin valor, ni utilidad aparente), un pozo muerto de aguas residuales (foco de posibles infecciones) y finalmente, de redondear o "achaflanar" un poco una esquina de un almacén (en la misma se aprecia una grieta importante) 2. Medio ambiental Esta propuesta no daña, los valores naturales del espacio agrícola y forestal. Y conserva la biodiversidad de los diferentes ecosistemas de la zona. Por ser una zona rural, el vial propuesto actúa de franja de protección contra incendios. 3. Movilidad Da fácil acceso a todo el caserío antiguo, con el menor recorrido. Facilita el acceso de entrada y salida a todas las viviendas y también facilita la actuación de los servicios públicos y de protección civil. Salvador Mateu Nuñez Grup Benviure El Grup Benviure fa el seguiment dels estudis de les zones 21 de Can Gavarrot i de la zona del Carrer Eucaliptus i ha demanat un estudi sobre la Riera de Can Soler. Residus S'ha col·laborat amb aquesta reunió, encara que només s'han fet dues reunions. Actualment aquesta comissió no funciona. Mobilitat El Grup Benviure paticipa en aquesta comissió. Només hi hagut una reunió i hem fet propostes sobre el pla d'aparcaments, via de cornissa, vial de la zona Oasi(carretera Fonda), xarxa carrils bici, xarxa de vianants i en quan a gestiò: mesures retrictives de l'us del vehicle privat, mesures fiscals. Telefònia mòvil El Grup Benviure paticipa en aquesta comissió i ha fet propostes per protegir la salud de tots els santboians i santboianes. Només s'ha fet una reunió. Dintre de la participació al CMA també volem destacar: - moció en contra de la construcció d'una central térmica de cicle combinat a Martorell - l'inclusiò al catàleg d'arbres d'interès local per tal de protegir-los - recolzament del projecte del camins escolars i xarxa cariil - bici dels amics de la bici. Ø Hem col·laborat amb: · Plataforma pro Espai Natural Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç · DEPANA (el Grup Benviure n´és membre) · GEA · Plataforma contra les línies d´Alta tensió i Telefonia mòbil. · Amics de la bici Plataforma Serres Garraf - Ordal Hem acossenguit aquest any donar un gran impuls a la plataforma, a continuaciò detallem una cronología des l'any 1997 fins el 2002. CREACIÓ D'ESPAIS PROTEGITS (SERRES GARRAF-ORDAL) Antecedents La idea del Parc Montbaig-Montpedròs, no és certament una idea nova. Fins on nosaltres saben es va a començar a difondre la idea de la creació d'aquest espai natural a l'últim quart del segle passat. A Torrelles de Llobregat en Joan Ramell (ex-alcalde d'aquesta població) començà a parlar d'aquest interessant espai i posteriorment aquesta idea va ser recollida al fòrum "Sant Boi Ciutat de futur" pel Sr. Xavier Sánchez (actual regidor d'entorn natural a Sant Boi de Llobregat). Al juny del 1997 es constitueix a Sant Boi de Llobregat la Plataforma per la creació del Parc Forestal Montbaig-Montpedrós. Que és el Parc agrícola-forestal Montbaig-Montpedrós? Segons l'estudi de Depana (i cito textualment d'un monogràfic de la revista Depana en acció), "es tracta de l'espai agrícola i forestal situat entre el Garraf, l'Ordal, el Delta del Llobregat i la vall baixa d'aquest riu; un espai que compta amb una extensió total d'unes 8000 hectàrees". El Montbaig-Montpedròs forma part dels contraforts meridionals de la serralada litoral catalana. Esdevé una continuació del Parc Natural del Garraf i de les serres de l'Ordal, a nord i est, i entre el Delta del Llobregat i la riba dreta del riu, a sud i a ponent. En aquest espai hi podem trobar onze municipis de la comarca del Baix Llobregat, que són: Begues, Cervelló, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Viladecans i Castelldefels amés del d'Olesa de Bonesvalls, de l'Alt Penedès. Cronologia Aquesta cronologia és extreta de la pàgina web de l'Associació Naturalista Torrellenca (ANT). A l'Octubre del 1997, representants dels Ajuntaments de Cervelló, Sant Boi, Sant Climent, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Viladecans mantenen diverses reunions i decideixen demanar a la Diputació que encarregui un estudi sobre les característiques de la geologia, flora, fauna, planejament urbanístic, etc d'aquest àmbit, perquè un cop fet, serveixi de base de discussió. A l'Abril del 1998, la Diputació encarrega a Depana un estudi de base d'aquest espai natural. A l'Abril del 2000, dins d'un cicle sobre espais naturals periurbans es fa la presentació de l'Estudi de base de l'Espai natural (agrícola-forestal) Montbaig-Montpedròs als locals de Depana. Al Maig del 2000 trobada d'entitats pro espai natural (agrícola-forestal) Montbaig-Montpedròs per preparar un manifest comarcal a favor de la constitució d'un consorci. Aquest manifest s'aprovà al setembre del 2000. Al Maig i Juny del 2001 hi ha reunions de la plataforma en les quals ja es parla de la macro urbanització de la Colònia Güell. A l'Abril del 2002 trobada a Cervelló de la plataforma pro espai natural (agrícola i forestal) Montbaig-Montpedros amb els pobles que voregen la carretera N340 , es proposa ampliar la zona inicial a protegir traspassant la carretera i englobar els pobles de l'altra banda. Es forma la plataforma Serres Ordal-Aragall, que queda composta per: Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera, Gelida, La Palma de Cervelló, Martorell, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Subirats, Vallirana. D'aquesta manera es formen dues plataformes que a nivell col·loquial anomenem plataforma nord (serres Ordal-Aragall) i plataforma sud (Montbaig-Montpedròs-Puigvicenç) que queda formada per: Olesa de Bonesvalls, Begues, Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i la Colònia (encara que pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló); és a dir en total 20 municipis més la Colònia Güell. Al Maig del 2002, les dues plataformes es reuneixen i elaboren un Manifest comarcal a favor de la constitució d'un consorci per a la protecció de l'espai anomenat ara Serres Garraf-Ordal. El 16 de juny es fa una festa reivindicativa a la Colònia Güell. El 26 de juny de 2002 es fa un debat sobre l'espai natural organitzat pel Centre d'estudis Comarcals i realitzat al Centre de Promoció Econòmica del Prat de Llobregat Situació actual Avui les dues plataformes han sumat esforços i formen, de manera federada, una sola plataforma (conservant la identitat pròpia de cada una) per reivindicar la protecció de l'espai Serres Garraf-Ordal. La reivindicació d'aquest espai té implicacions urbanístiques de certa transcendència, per mes d'un municipi, això fa que en principi no hi hagi una voluntat global dels municipis afectats de seguir aprofundint en aquest projecte. Cal completar l'estudi de base de Depana i fer una proposta de model de gestió del futur espai natural. Cal clarificar la legislació urbanística i posar ordre, la Generalitat no ha complit els seus compromisos (Pla Territorial Metropolità) i a l'abril del 1998 el Govern Central aprova la llei del sòl que suposa grans canvis a l'hora d'establir la classificació del sòl allunyant-se dels criteris de sostenibilitat Propostes Les dues plataformes demanem a les institucions públiques la constitució d'un consorci per a la protecció dels espais naturals del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç i de les serres d´Ordal-l´Aragall. Alhora, sol.licitem una moratòria, retirada o la requalificació dels terrenys afectats per propers plans urbanístics, que es volen desenvolupar en municipis del Baix Llobregat i l´Alt Penedès, en les anomenades zones 21 (sòl urbanitzable no programat), com a les zones pendents d´urbanització tant en indrets d'alt valor ecològic com en zones agrícoles no urbanitzables. Amb aquesta proposta es vol assegurar la connectivitat biològica de tots els espais naturals de l´àrea metropolitana de Barcelona. És per això que sol.licitem que s´aturin tots els planejaments o actuacions urbanístiques ubicades en aquest territori a protegir, declarant moratòries i, alhora, convocant a tots els sectors implicats, per tal de consensuar propostes i solucions. També demanem que es faci l'estudi de base de la zona de les Serres Ordal i Aragall. Les dues plataformes continuem i continuarem treballant per aconseguir la protecció d'aquest espai natural i per aquest motiu es fan i es faran diversos actes als diferents pobles. El GB ha col·laborat activament amb la plataforma. També hem col·laborat en la preparació de l'acte del juny a la Colònia Güell i formem part de la comissió que gestiona la plataforma. Hem mantigut contactes amb politics com: Pere Sió, José Luis Morlanes, Pere Torres i amb diferents alcaldes. Ø Tertulies-cafè Ø Ponència "El rodal de la Colònia"(valors d'un espai natural periurbà) El GB ha elaborat la ponència "El rodal de la Colònia Güell"(valors d'un espai natural periurbà) Ponència on es descriuen els valors paisagístics, agrícoles, arqueològics, geogràfics, arquitectònics i de fauna i flora. (a disposició a la Fundació Marianao) També s'ha elaborat el manifest SALVEM LA RIERA DE CAN SOLER: La riera de Can Soler o del Llor és l'única riera que resta sense canalitzar a St. Boi i compleix una funció important pel que fa a la recàrrega natural dels aqüífers del Pla del Llobregat, com ho demostra l'emplaçament de la fàbrica de la Colònia Güell, arrecerada a la riera amb l'objectiu d'aprofitar així les aigües de les rierades que permetien la realimentació dels pous d'ús industrial. Tot i què, les rieres han jugat un paper remarcable en el desenvolupament de la nostra societat i malgrat els múltiples valors que atresoren, encara són menystingudes com a elements configuradors del territori. El barri de C. Cooperativa-Molí Nou, que limita amb la riera de Can Soler, és el barri amb la major densitat de població de St. Boi, però encara està mancat d'un espai verd fet a la seva mida. Des de la Plataforma Pro Espai Natural Serres del Garraf-Ordal, volem que el futur Parc Periurbà de la Riera de Can Soler, a part d'afermar valors d'identitat propis, sigui un espai de transició entre la muntanya i la ciutat que serveixi per restaurar l'entorn de la riera. La riera de Can Soler és una peça clau en el rodal de la Colònia Güell, que esdevé l'última connexió paisatgística entre el Garraf-Ordal i la vall baixa del riu Llobregat, una contrada afectada per un projecte de construcció de 1200 habitatges, i el possible desenvolupament de 5 hectàrees de sòl industrial entre C. Cooperativa i el Recinte Industrial de la Colònia Güell, que afecta a la mateixa riera i que pot reduïr de forma dràstica la futura extensió del parc. Això representa la destrucció d'ambients històrics de la comarca, a nivell paisatgístic i cultural, enmarcats en un espai natural molt proper a la ciutat, però alhora practicament desconegut i amb un elevadíssim perill de desaparició si no actuem rapidament. Protegir aquest paratge permetrà augmentar la nostra qualitat de vida i mantenir i reforçar el patrimoni natural i cultural que acull. No hem d'oblidar que amb la cultura de la sostenibilitat és d'obligat compliment l'humanització de la ciutat, d'una ciutat que no termina on s'acaben els carrers sinó que es projecta més enllà. El relleu propici i peculiar del rodal de la Colònia Güell facilita l'accés i la consideració ciutadana com a espai de lleure i descans. I és la gent gran sense cap mena de dubte els que millor aprecien les virtuts d'un indret així. L'aptitud d'aquest territori contribueix a l'apropiació simbòlica d'un espai que forma part d'aquesta ciutat inconscient, que hem de fer nostra,compartint un paisatge que ens ajuda a mantenir la memòria històrica i que ha de servir per ajuntar la civilitat de dues poblacions, com St. Boi i Sta. Coloma, superant el marc urbanístic actual. Pere Borrero. Plataforma Pro Espai Natural Serres Garraf-Ordal Ø Construcció d'un poliesportiu a l'indret (solar) anomenat "Els Garrofers" Desprès de cuatre anys treballant perque a Sant Boi tothom pugui gaudir de piscines finalment s'ha aconseguit que es faci una al solar anomenat "Els Garrofers", així com actuacions complementàries a Ciutat Cooperativa (zona del Llor), al rugbi i a la muntanyeta.